La BioRegió: El sector català de les ciències de la vida i de la salut. Situació i anàlisi

Introducció

A escala global, el període 2013-2015 ha estat extraordinàriament bo per al sector de les ciències de la vida, en especial per a les empreses biotecnològiques. Els ingressos d’aquestes companyies en els quatre mercats principals —Estats Units, Europa, Austràlia i Canadà— van arribar, el 2014, als 123.096 milions de dòlars (M$), un 24% més que el 2013, que ja s’havia tancat amb un increment del 10%.1 Aquest creixement espectacular es deu en bona part als resultats obtinguts per Gilead Sciences, que amb el llançament del seu nou medicament per a l’hepatitis C va aconseguir multiplicar per dos els seus ingressos (de 10.800 M$ a 24.500 M$),2 resultat que evidencia la importància radical que té la innovació en aquest sector.

Els indicadors financers són encara més espectaculars: el capital obtingut per les biotecnològiques que van sortir a borsa el 2014 —94, de les quals 58 als EUA, 32 a Europa, tres a Canadà i una a Austràlia— va sumar 6.800 milions de dòlars, un 93% més que els fons captats al mercat borsari el 2013, i suposa la xifra més alta per aquest concepte des de l’any 2000. Durant els primers sis mesos de 2015, es van comptabilitzar 50 sortides a borsa d’empreses biofarmacèutiques, amb una capitalització de més de 5.000 milions de dòlars, tot i que en la segona meitat de l’any es va produir una aturada del mercat.3 Les inversions de venture capital en biotecnologia van créixer un 28% el 2014, fins als 7.600 milions de dòlars. També van augmentar de forma notable, fins a un 49%, els fons obtinguts en ampliacions de capital d’empreses cotitzades i es van incrementar les fusions i adquisicions (M&A), que el 2014 van registrar fins a 68 operacions per un valor de 49.000 milions de dòlars —un 46% més que el 2013.4

La intensa activitat en M&A, que el 2014 va arribar al nivell més alt dels darrers 10 anys, està impulsada per les companyies farmacèutiques, que busquen accelerar la innovació dels seus pipelines a través de l’adquisició de biotecnològiques. En qualsevol cas, tot i les pressions del mercat —especialment, les retallades en els pressupostos sanitaris, tant a Europa com als EUA, i la creixent competència dels genèrics—, es preveu que els ingressos globals de la indústria farmacèutica —que el 2015 han superat el bilió de dòlars—s’apropin als 1,4 bilions de dòlars el 2020, amb taxes de creixement anual d’entre el 4% i el 7%.5 Segons els analistes aquest creixement vindrà marcat especialment per un major consum sanitari als mercats emergents —Xina, Brasil, Rússia i Índia— i pels medicaments innovadors, especialment per al càncer i les malalties rares, als mercats desenvolupats.

Al 2014, els ingressos de les empreses biotecnològiques a Estats Units, Europa, Austràlia i Canadà van créixer un 24% respecte a l’any anterior

Com ja subratllava l’Informe Biocat 2013, la salut humana no és l’únic camp d’aplicació de la biotecnologia, que té un impacte creixent en àmbits com la salut animal, l’alimentació, la cosmètica, la preservació del medi ambient i la producció energètica, però el seu potencial per aportar solucions innovadores al tractament de malalties que encara no tenen cura —Alzheimer, càncer, esclerosi múltiple, o milers de malalties minoritàries de base genètica— ha convertit la biotecnologia en la clau de volta de la innovació dins de la indústria farmacèutica, el sector més intensiu en inversions en R+D tant a Europa com als EUA, per davant fins i tot del sector de les TIC.

Segons EFPIA (European Federation of Pharmaceutical Industries and Associations), la indústria farmacèutica va invertir 30.400 milions d’euros (M€) en R+D el 2013 a Europa. En el mateix informe, la Federació assenyala que farmacèutiques i biotecnològiques inverteixen en R+D fins a un 14,4% dels ingressos per vendes, mentre que el segon sector amb més inversió —software i serveis informàtics— només inverteix el 10,4%.6 Per la seva banda, PhRMA (Pharmaceutical Research and Manufacturers of America) assenyala que la inversió en R+D dels seus membres va ser de 51.600 milions de dòlars, el 2013, que suposa un 17,9% de les seves vendes.7

El 2014, l’aposta per la innovació biotecnològica de la indústria farmacèutica ha tingut el seu retorn en un nou rècord d’aprovacions de nous medicaments per part de la FDA (Food and Drug Administration). L’organisme nord-americà va aprovar, per primer cop en 10 anys, tots els expedients presentats: 41 nous productes, que representen també la xifra més alta des de 2005.8 Entre aquests nous medicaments tenen un pes especial els orfes, destinats a malalties rares (17, un 41%), una tendència que també s’adverteix al mercat europeu, on l’European Medicines Agency (EMA) va recomanar el 2014 l’aprovació de 82 nous medicaments per a humans, 17 dels quals medicaments orfes. També a Europa es verifica la tendència creixent en el nombre d’aprovacions: el 2013, l’EMA va recomanar l’aprovació de 81 medicaments (38 dels quals, nous compostos), davant dels 57 de 2012 (amb 35 noves substàncies actives), que confirma l’increment sostingut dels darrers cinc anys.9

Al costat de biotecnològiques i farmacèutiques, en el nucli del sector de les ciències de la vida se situen les empreses de tecnologies mèdiques. Les xifres globals del mercat tecmed no són, tanmateix, tan excepcionals. Si bé els ingressos de les empreses segueixen creixent —un 2% el 2014, fins als 341.800 milions de dòlars10— ho fan a un ritme molt lent, per sota del creixement del nombre d’empreses (que va augmentar un 9%) i de la inversió en R+D, que es va incrementar un 6%, fins als 14.300 milions de dòlars. Per alguns analistes aquest increment en l’esforç de la recerca en tecmed no és tant una aposta clara per la innovació com la resposta a les pressions creixents que rep aquesta indústria perquè demostri el valor diferencial que aporten els seus productes i dispositius, que requereix en molts casos incrementar les proves i els assaigs clínics.

Sigui com sigui, les grans empreses de tecnologies mèdiques europees i nord-americanes han trobat en els mercats financers un suport decidit que ha permès mantenir, el 2014 i 2015, la inversió en venture capital per sobre dels 4.700 milions de dòlars i obtenir els resultats més alts dels darrers set anys en noves sortides a borsa, amb valoritzacions que han sumat 2.300 milions de dòlars (juliol de 2014 – juny de 2015).11 Tot i així, decreix el nombre d’operacions i d’inversors compromesos amb projectes early-stage, mentre augmenten les pressions per aconseguir innovacions disruptives que en puguin provar el valor i superar, així, les restriccions pressupostàries dels sistemes de salut.

En l’àmbit acadèmic i de recerca, el pes de les ciències de la vida —i especialment el seu impacte econòmic— també augmenta, i en alguns entorns comença a donar uns resultats en transferència de coneixement que fa pocs anys només s’associaven a les enginyeries i a les TIC. En aquest sentit resulta reveladora l’anàlisi publicada recentment per Nature Biotechnology, segons la qual dels 861 milions de dòlars obtinguts el 2014 per les 11 principals universitats dels Estats Units en concepte d’ingressos per llicències de patents, 734 milions —el 85%— corresponien a llicències de l’àmbit de ciències de la vida. En concret, aquestes universitats van comercialitzar 1.072 llicències de biociències d’un total de 1.510 i les ciències de la vida van generar 136 spin-off d’un total de 217. Entre les dades rellevants de l’anàlisi hi ha el fet que tant el nombre de llicències com d’empreses generades ha augmentat per sobre del 40% respecte al 2013.12

Balanç 2013-2015 a Catalunya

A la BioRegió, el balanç dels dos anys transcorreguts des de la publicació de l’Informe Biocat 2013 té clarobscurs. Lluny de les xifres d’inversió dels mercats més desenvolupats, sí que hem vist créixer extraordinàriament els fons captats per les empreses catalanes del sector, en especial les biotecnològiques (gràfic 17), que el 2015 han superat els 54 milions d’euros, multiplicant quasi per dos les xifres ja importants de 2013.

En el cantó positiu també hi figura la resiliència demostrada per les empreses catalanes de ciències de la vida, que s’allunyen notablement de les altes tasses de mortalitat que han patit les empreses innovadores en el conjunt de l’Estat espanyol, especialment des de l’esclat de la crisi. No només resisteixen, sinó que s’aprecia una tendència cap al creixement, tot i que les pimes segueixen constituint el 88% del sector.

Durant els darrers dos anys, s’han dut a terme algunes de les operacions empresarials més importants des que en el període 2000-2005 va començar a articular-se a Catalunya un sector de ciències de la vida com a tal.

L’abril de 2014, la biotecnològica Oryzon Genomics va tancar amb la farmacèutica suïssa Roche un acord per al desenvolupament del fàrmac experimental ORY-1001 per tractar la leucèmia mieloide aguda. L’operació —amb un valor global de fins a 500 milions de dòlars— és la més important realitzada fins ara per una biotec espanyola, i ha suposat un salt qualitatiu transcendental en el desenvolupament d’Oryzon.

El juny de 2014, la biofarmacèutica catalana Reig Jofre va tancar l’acord de fusió amb la companyia valenciana Natraceutical, i es va convertir en la cinquena farmacèutica que cotitza al mercat continu espanyol. Per la seva banda, el juliol de 2014, la farmacèutica Almirall va tancar un acord amb la companyia britànica AstraZeneca per transferir-li el seu negoci respiratori, en una operació valorada en 1.562 M€.

Ja el 2015, hem vist tancar-se un altre acord de llicència rellevant: la biotecnològica Palobiofarma —que segueix desenvolupant el gruix de la seva activitat a Catalunya tot i que va traslladar la seva seu social a Navarra el 2013— ha cedit els drets d’un medicament per al càncer de pulmó a Novartis, per 13 M€.

Durant els darrers dos anys, s’han dut a terme algunes de les operacions empresarials més importants des que en el període 2000-2005 va començar a articular-se a Catalunya un sector de ciències de la vida com a tal

L’efervescència del sector empresarial contrasta, tanmateix, amb un entorn recessiu pel que fa a les inversions en R+D, tant públiques com privades. Les últimes dades disponibles sobre la despesa en R+D a Catalunya, de 2014, mostren un descens de quasi l’11% des de 2009, l’any que marca el punt d’inflexió després d’una dècada d’increments constants. Com mostra el gràfic 1, entre les comunitats que més gasten en R+D en termes absoluts (Madrid, Catalunya i Andalusia) o relatius (País Basc i Navarra) hi ha hagut alguns “repunts” durant aquest període. Tanmateix, el 2014 totes les comunitats de l’Estat havien experimentat descensos d’entre el 7% i el 32% respecte a la despesa en R+D de 2009 (excepte el País Basc i Múrcia, que només van registrar un descens del 3%).

Gràfic 1

Despesa interna en R+D (2009-2014)

(en milions d’euros)

Font: INE

A Catalunya, la despesa en R+D que més cau en aquest període 2009-2014 és la de les empreses, amb un descens del 13%, mentre que la despesa de les entitats d’educació superior baixa un 11,5% i la de l’Administració pública es redueix un 3,7%. Aquesta última xifra mereix un comentari específic, ja que, deixant a banda el cas excepcional del País Basc —que en plena crisi ha incrementat quasi un 20% la despesa de l’Administració en R+D—, el Govern de la Generalitat és el que ha fet un esforç més clar per sostenir la seva despesa en R+D. En contrast amb aquesta reducció de menys del 4% a Catalunya, la contribució de l’Administració a la despesa en R+D va caure un 18% en el conjunt de l’Estat entre 2009 i 2014, mentre que en la resta de comunitats autònomes va patir reduccions d’entre el 18% i el 58%.

Aquesta relativa estabilitat dels pressupostos per a R+D del Govern català i els alts nivells d’excel·lència dels centres de recerca catalans, que els situen al capdavant de l’Estat en captació de fons competitius, ha permès que els nostres grans instituts d’investigació hagin pogut sostenir, malgrat l’entorn, una línia ascendent en personal, projectes i resultats de recerca. Però tot i els seus indicadors positius, les dimensions dels centres de recerca catalans, que en el millor dels casos compten amb pressupostos que es mouen entre els 15 i els 30 milions d’euros anuals i una mitjana de 200/300 investigadors, són molt reduïdes si les comparem amb els seus homòlegs internacionals, i la manca de massa crítica és un handicap en l’altament competitiu entorn global. Per això, un dels trets que caracteritza el període que estudia aquest informe, com veurem més endavant, és la convergència d’esforços per propiciar fusions i alineaments estratègics de diferents centres de recerca.

A Catalunya, la despesa en R+D que més cau al període 2009-2014 és la de les empreses, amb un descens del 13%, mentre que la despesa de les entitats d’educació superior baixa un 11,5% i la de l’Administració pública es redueix un 3,7%

Catalunya segueix mantenint-se per sobre de la mitjana de l’Estat pel que fa al percentatge de despesa en R+D sobre el PIB, que va ser d’un 1,47% el 2014 (gràfic 2), però aquest indicador no ha deixat d’empitjorar des de 2009 —quan la inversió en R+D va representar un 1,7% del PIB— i, en qualsevol cas, estem molt lluny de l’objectiu europeu del 3%.

És plausible pensar que els bons resultats que comencen a recollir les empreses catalanes de ciències de la vida —moltes d’elles spin-off d’universitats i centres públics— es deuen a l’aposta decidida per la recerca que ha fet el país des de l’any 2000 fins ara. És imprescindible mantenir l’esforç públic i privat per impulsar una ciència d’alt nivell i millorar els mecanismes de transferència que propiciïn la innovació, si volem que el sector segueixi creixent i contribuint positivament al desenvolupament econòmic i social de Catalunya en els propers anys.

Gràfic 2

Percentatge del PIB invertit en R+D (2014)

Font: INE

El mapa de la BioRegió de Catalunya

El mapa de la BioRegió de Catalunya ha experimentat alguns canvis importants en el període 2013-2015. D’una banda, s’ha incrementat notablement el nombre d’empreses, fins arribar a les 734 companyies, per una convergència de factors diversos que s’expliquen en la secció següent.

D’altra banda, s’ha reduït el nombre de centres de recerca que tenen activitat en l’àmbit de les ciències de la vida, com a conseqüència dels processos de fusió abans esmentats, com ho han fet els centres tecnològics, sis dels quals s’han unit en la nova entitat Eurecat.

En els apartats següents s’analitzen amb detall els agents d’aquest mapa de les ciències de la vida a Catalunya.

Gràfic 3

L’ecosistema de la BioRegió

 

Font: Directori Biocat

734empreses

89organitzacions de recerca

1 Beyond Borders. Reaching new heights, Ernst & Young, 2015, p. 5.
2 “The top 15 pharma companies by 2014 revenue”, FiercePharma, 18 de març de 2015.
3 “Will Wall Street Volatility Dampen The Sizzling Biotech IPO Market?”, www.forbes.com, 25 d’agost de 2015; “Biotech IPOs Grind to a Halt as Stock Rout Rattles Investors”, www.bloomberg.com, 8 d’octubre de 2015.
4 Ibídem, Ernst & Young, 2015, p. 9.
5 Global Use of Medicines in 2020, IMS Institute for Healthcare Informatics, 2015.
6 European Federation of Pharmaceutical Industries and Associations (EFPIA), The Pharmaceutical Industry in Figures. Key Data 2015.
7 Pharmaceutical Research and Manufacturers of America (PhRMA), PhRMA Annual Membership Survey, Washington DC, 2015.
8 Per contra, 2013 havia suposat un retrocés, amb només 27 nous medicaments aprovats dels 36 expedients presentats, lluny dels 39 aprovats el 2012.
9 EMA recommends 81 medicines for marketing authorisation in 2013 (20/01/2014) i Record number of medicines for rare diseases recommended for approval in 2014 (09/01/2015), News & Press releases, http://www.ema.europa.eu/
10 Pulse of the industry. Medical technology report 2015, Ernst & Young. Aquest informe s’elabora amb dades de les empreses cotitzades en borsa, a Europa i als EUA, en concret, 414 companyies, el 2014.
11 Ibídem, p. 33.
12 “Top US universities, institutes for life sciences in 2014”, Bioentrepreneur by Nature Biotechnology.