Empreses – Anàlisis per subsectors

Biotecnològiques i farmacèutiques

De les 221 empreses biotecnològiques registrades al Directori Biocat, 45 es dediquen a la producció de noves teràpies i eines de diagnòstic, 92 estan especialitzades en serveis d’R+D i 84 desenvolupen productes i serveis en àmbits diversos com el veterinari, l’agricultura, l’alimentació, la cosmètica o la transformació de processos industrials.

En el període 2013-2015 s’han creat 27 noves companyies biotecnològiques (vegeu els gràfics 5 i 6), que representa un increment de quasi el 14% respecte al registrat en l’informe anterior. Més de la meitat de les noves biotec són empreses de serveis d’R+D (14), entre les quals abunden els projectes centrats en genètica i bioinformàtica.

Catalunya lidera la biotecnologia a l’Estat espanyol, tant per nombre d’empreses com per esforç en R+D. Malgrat la variabilitat en les xifres que suposa la metodologia emprada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE),26 Catalunya se situa al capdavant tant en nombre de companyies biotecnològiques i d’empreses usuàries de la biotecnologia com en inversió en R+D. Segons les últimes dades de l’INE publicades a l’Informe Asebio, corresponents a 2013, Catalunya compta amb el 14,89% de les empreses usuàries de biotecnologia i amb el 19,43% de les biotecnològiques, seguida per Madrid —12,13% d’empreses usuàries i 17,53% de biotec— i Andalusia —9,27% i 15,49, respectivament.27

Gràfic 18

Inversió de les empreses biotecnològiques espanyoles en R+D, per regió (2012-2014)

(milions d’euros)

Font: INE

Amb una despesa global de 416 M€ (28,7% del total) el 2014, Catalunya manté el lideratge en inversió en R+D en biotecnologia. Pel que fa a les empreses biotecnològiques catalanes, la seva despesa en R+D va baixar entre 2012 i 2013, per recuperar-se lleugerament el 2014 (gràfic 18).

El gràfic 19 mostra el tipus d’activitat que desenvolupen les biotecnològiques dedicades a proveir serveis d’R+D —el grup més nombrós de biotec, que ha passat de 73 a 92 empreses. Si comparem el catàleg actual de serveis d’aquestes empreses amb el que oferien el 2013, sobresurt el creixement de l’oferta de CRO (recerca per contracte) —que ofereixen un 36% de les empreses davant del 23% que ho feien fa dos anys— i de genòmica, que ara ocupa un 11% d’aquestes biotec quan fa dos anys només s’hi dedicava un 4%. També han augmentat les empreses que desenvolupen instrumentació per al diagnòstic, d’un 8% a un 13%.

Gràfic 19

Àrees d’activitat de les biotecnològiques de la BioRegió que ofereixen serveis d’R+D

Font: Directori Biocat

Cada empresa pot estar inclosa a més d’una categoria.

En el grup de les Altres biotecnològiques, que compta amb 11 empreses més que el 2013, segueixen sent majoria les que es dediquen a la salut i l’alimentació animal, tot i que el seu pes relatiu s’ha reduït en el conjunt pel creixement d’altres àmbits, com la producció de nutracèutics28 —que ha passat d’ocupar un 9% de les empreses el 2013 al 15% actual—, l’aplicació de la biotecnologia a la preservació i recuperació del medi ambient —del 6% a l’11%— i la cosmètica —del 12% al 17%—, com mostra el gràfic 20.

Gràfic 20

Àrees d’activitat de les empreses de la BioRegió en la categoria Biotecnològiques – Altres (2013-2015)

Font: Directori Biocat

Cada empresa pot estar inclosa a més d’una categoria.

El grup de les biotecnològiques dedicades a la producció de teràpies i diagnòstics és l’únic que s’ha reduït des de 2013 —de 48 a 45 empreses—, tot i que també s’han creat en aquest àmbit 9 noves companyies. Sovint, fins i tot obtenint bons resultats en les fases inicials de recerca i el suport d’inversors institucionals i privats, els projectes acaben revelant-se inviables o no són prou atractius per obtenir les inversions i els col·laboradors que necessiten per ser escalats fins al mercat. El desenvolupament d’un medicament requereix inversions considerables i molts anys de proves clíniques. Cada molècula i cada nou enfocament terapèutic competeixen amb d’altres investigacions que avancen en paral·lel per demostrar que són la millor solució per a una patologia concreta, i això no resulta gens fàcil. Per això aquest és el segment més fràgil i en el que en aquest període hem vist grans èxits —Oryzon Genomics, Palobiofarma—, però també la desaparició de diversos projectes —com Argon Pharma, Advancell, Era Biotech o Neurotec Pharma, entre d’altres—, alguns amb més de 10 anys de trajectòria.

Com ja es feia a l’Informe Biocat 2013, hem analitzat les activitats de les 45 biotec que treballen en teràpies i diagnòstics de manera conjunta amb les activitats de les 46 farmacèutiques que fan R+D a Catalunya.29 El gràfic 21 mostra el pes dels genèrics, la producció de molècules petites i els antiinfecciosos, que són les activitats principals de les farmacèutiques —vinculades a la producció farmacològica clàssica de base química—, tot i que guanya pes a poc a poc en la seva activitat la recerca i l’elaboració de productes de diagnòstic molecular. La investigació en pèptids i proteïnes, sovint vinculada a noves solucions de dispensació de medicaments (drug delivery) més precisa i eficient, sobresurt en l’activitat de les biotecnològiques, juntament amb la producció d’anticossos.

Gràfic 21

Àrees d’activitat de les empreses de la BioRegió que treballen en teràpies i diagnòstic (biotec i farma)

Font: Directori Biocat

Cada empresa pot estar inclosa a més d’una categoria.

Com mostra el gràfic 22, les neoplàsies (càncer) són l’àrea terapèutica prioritària per a biotecs i farmes catalanes. Hi treballen un 38% de les companyies, amb una recerca orientada sovint a formes que tenen la classificació de malaltia rara. En aquest sentit, cal recordar que tant el fàrmac experimental que Oryzon va llicenciar a Roche el 2014 en una operació valorada en més de 350 M€, com el que està desenvolupant Minoryx i per al qual ha obtingut, el 2015, un finançament superior als 19 M€, tenen designació de medicaments orfes.

Els medicaments per a malalties rares estan impulsant moltes de les grans adquisicions de companyies al mercat global. L’extensió de les patents —amb exclusivitat de 7 (EUA) a 10 anys (Europa)—, l’alt preu d’aquests medicaments i la total fidelitat dels pacients —són malalties greus sense alternatives terapèutiques— han fet dels medicaments orfes un objectiu prioritari per a les big pharma.30 Les malalties rares són majoritàriament d’origen genètic, per això la biotecnologia pot aportar enfocaments terapèutics i tractaments que no són a l’abast de la farmacologia tradicional.

Les afeccions dermatològiques (31%), les malalties infeccioses (28%) i les del sistema nerviós central (28%) són, per aquest ordre i després del càncer, les àrees terapèutiques principals en què treballen les biotecnològiques i farmacèutiques catalanes, en un marc que es caracteritza per la seva alta diversificació.

Gràfic 22

Àrees terapèutiques en què treballen biotecnològiques i farmacèutiques de la BioRegió

Font: Directori Biocat

Cada empresa pot estar inclosa a més d’una categoria.

Les companyies biotecnològiques dedicades a la producció de teràpies i diagnòstics a la BioRegió de Catalunya tenen un pipeline de 98 productes en diverses fases de desenvolupament (gràfic 23), dels quals 13 ja són al mercat, segons les dades subministrades per les pròpies companyies. Dos terços d’aquests nous medicaments estan en fase de recerca primerenca i, en concret, n’hi ha 35 en fase de proves preclíniques.

Un terç d’aquests medicaments (31) estan indicats per a càncers i neoplàsies, grup al qual segueixen els fàrmacs per a malalties del sistema nerviós central (13) i per a malalties infeccioses (13). La dermatologia, que figura com a segona àrea d’interès al gràfic 22, és sobretot terreny de treball de les farmacèutiques; les biotecnològiques només tenen un producte per a aquesta indicació en el seu pipeline i només tres companyies investiguen en aquesta àrea. Passa el mateix amb les afeccions cardiovasculars, que pràcticament no tenen presència en el pipeline de les biotecnològiques, tot i l’interès d’aquesta àrea terapèutica per a les farmes. Té interès, en canvi, per a les biotec l’àrea de malalties endocrines, nutricionals i metabòliques, amb vuit productes en diferents fases de desenvolupament.

Gràfic 23

Pipeline de les biotecnològiques de la BioRegió que treballen en teràpies i diagnòstics

(Nombre de productes)

Font: BiotechGate / Directori Biocat

Les 46 companyies farmacèutiques registrades tenen 30 productes en diverses fases de desenvolupament preclínic i clínic i 124 productes al mercat. Per la seva banda, les biotecnològiques dedicades a àmbits com la veterinària, la cosmètica i la nutrició tenen 85 productes al mercat, la majoria (65) per a la salut i l’alimentació animal, una desena de productes nutricionals i probiòtics i la resta, productes cosmètics i dermatològics.

Tecnologies mèdiques i digital health

Com ja s’ha comentat prèviament, la BioRegió compta amb un grup de 94 empreses que fan recerca, desenvolupament, producció i comercialització de sistemes i dispositius mèdics, incloses en el grup Medical Technology. Però l’activitat en l’àmbit de les tecnologies mèdiques s’estén també a 93 companyies incloses a la categoria de Suppliers & Engineering (distribuïdors, productors d’instrumentació mèdica, fabricants d’equipament i de consumibles de laboratori, enginyeries i empreses d’electrònica), a 11 empreses biotecnològiques —que produeixen o distribueixen dispositius de diagnòstic in vitro (IVD)— i a dues companyies de serveis de tecnologies de la informació incloses dins de la categoria Professional Services & Consulting. En total són, doncs, 200 empreses actives en l’àmbit tecmed.

Pel que fa a les empreses incloses a la categoria de Medical Technology, el gràfic 24 mostra les seves àrees d’activitat principals, que encapçala —igual que en l’informe anterior— la producció d’instruments reutilitzables (sovint, material quirúrgic), en la qual treballen un 19% de les companyies registrades. Guanya pes la producció de dispositius odontològics (en segona posició, amb un 18% de companyies), com a conseqüència de la incorporació al Directori Biocat de diverses empreses d’aquest àmbit d’activitat. En tercer lloc se situa la producció de dispositius electromecànics (17%).

Tot i que la gran diversitat d’activitats dóna per a cada una un percentatge baix d’empreses que s’hi dediquen, destaca especialment l’augment d’empreses actives en dispositius de diagnòstic —generalment, diagnòstic in vitro—, que el 2013 representaven menys d’un 2% i que ara ja són un 8% d’aquesta categoria. Encara en són molt poques, però, les empreses que fan recerca en camps innovadors com els biomaterials i la medicina regenerativa.

Gràfic 24

Àrees d’activitat de les empreses de tecnologies mèdiques de la BioRegió (R+D)

Font: BiotechGate / Directori Biocat

Cada empresa pot estar inclosa a més d’una categoria.

Pel que fa a les 93 companyies incloses en la categoria de Suppliers & Engineering i actives en tecnologies mèdiques, més de la meitat (51) fan activitats de distribució, una trentena produeixen instrumentació per a laboratori o per a la producció, i una xifra similar manufacturen material o consumibles de laboratori (cada companyia compatibilitza diverses activitats).

D’altra banda, la BioRegió compta amb 40 empreses actives en digital health, és a dir, que apliquen les tecnologies digitals per donar resposta a reptes de salut, per descobrir nous mecanismes de funcionament de les malalties o dissenyar nous medicaments a través de la bioinformàtica, per crear noves plataformes web de serveis mèdics o per dissenyar aplicacions informàtiques per monitoritzar la salut o per a neurorehabilitació, entre molts altres possibles exemples.

En concret, aquest conjunt de 40 companyies aplega 8 empreses que ofereixen serveis de bioinformàtica i recerca computacional (Acellera, Anaxomics, aScidea Computational Biology Solutions, Chemotargets, Intelligent Pharma, Mind the Byte, Molomics Biotech i Sequentia Biotech). Hi ha diverses plataformes concebudes per facilitar als pacients les consultes o cites mèdiques (Clinic Point, Doctoralia, Doctux, Medtep, Online Medicus, Top Doctors), serveis adreçats als professionals per facilitar el treball en equip o la monitorització i seguiment de pacients (Bettercare, Bioaccez, Hesoff Group, Linkcare), empreses especialitzades en imatge mèdica (Alma, Visió Mèdica Virtual, Galgo Medical), solucions de realitat virtual per al tractament d’afeccions psicològiques (Psious, Sinaptiks), plataformes per a serveis cognitius personalitzats (BrainHealth Solutions), comunitats de pacients (Social Diabetes), i tot un seguit d’empreses que dissenyen aplicacions o solucions de software a mida pensant especialment en els hospitals i altres proveïdors de salut.

Les previsions d’experts i analistes són que en els propers anys veurem créixer aquest segment d’empreses dedicat a trobar solucions a reptes de salut a través de les tecnologies digitals. En aquest sentit, durant el 2015 apareix una iniciativa molt interessant, el BIB (Bioinformatics Barcelona),  una associació amb l’objectiu d’actuar com a catalitzador d’iniciatives en recerca avançada, transferència de coneixement i tecnologia, que en el camp de la biomedicina,  ajudaran a millorar la comprensió de les malalties, i avançar cap a una medicina personalitzada. I és que el big data i la bioinformàtica, d’una banda, i la convergència de disciplines —biologia, nanotecnologia, fotònica, electrònica, robòtica…—, de l’altra, estan transformant la recerca i el desenvolupament de noves teràpies. Amb tota probabilitat seguiran transformant també els models de negoci i donant cabuda a noves iniciatives emprenedores innovadores, que han de reforçar la competitivitat de Catalunya en l’àmbit de les ciències de la vida.

26 L’INE fa anualment una Encuesta sobre el uso de la biotecnología, annexa a la Encuesta sobre la innovación de las empresas, les dades de la qual no s’analitzen de forma censal sinó mitjançant un mostreig aleatori. El resultat és que, tot i que segons els registres de Biocat el nombre de biotecnològiques a Catalunya no ha deixat de créixer cada any des de 2005, l’INE assigna a Catalunya un nombre menor de biotecs el 2013 que el 2012.
27 Informe Asebio 2014, Madrid, juliol de 2015, p. 39.
28 Terme encunyat de la fusió de ‘nutrició’ i ‘farmacèutic’ per definir productes alimentaris elaborats per donar resposta a necessitats específiques de salut del consumidor.
29 Les distribuïdores i oficines comercials sense activitat d’R+D s’inclouen a la categoria Proveïdors i enginyeries.
30 “Los huérfanos seguirán propiciando las compras y fusiones en el sector”, Correo Farmacéutico, 8 de juny de 2015, p. 16.