Empreses – Dades globals

La BioRegió de Catalunya aplega un total de 734 companyies, un 49% de les quals duen a terme activitats d’R+D. El grup més ampli el formen les empreses biotecnològiques (221), que concentren la seva activitat en la producció de noves teràpies i diagnòstics, en la provisió de serveis d’R+D i en les aplicacions de la biotecnologia a camps diversos com l’agricultura, els aliments, la cosmètica o els processos industrials, per citar-ne alguns.

La BioRegió compta amb 94 empreses que fan R+D en tecnologies mèdiques i amb 46 farmacèutiques. En l’ampli grup de Proveïdors i enginyeries (208 companyies) s’hi troben també moltes empreses vinculades a aquests dos subsectors, tecmed i farma, però que no fan pròpiament desenvolupament de productes —parlem bàsicament de distribuïdors, proveïdors tecnològics i companyies de digital health.13

El 19% de les empreses de la BioRegió són serveis professionals i consultories especialitzades, i hi ha un grup petit però estable d’entitats d’inversió (4%).

Gràfic 4

Percentatge d’empreses de la BioRegió, segons la seva activitat principal

Font: Directori Biocat

Aquest elevat nombre d’empreses (734) suposa un increment significatiu respecte a la composició del sector a finals de 2013, quan es va publicar l’anterior Informe Biocat —aleshores en comptabilitzàvem 512. Aquest augment es deu, d’una banda, a la creació sostinguda de noves companyies; de l’altra banda, a la incorporació de moltes empreses de serveis que fa uns anys no treballaven per aquest sector; i, en tercer lloc, a l’esforç fet per Biocat per identificar tots els agents actius en els diferents subsectors, i molt especialment en l’àmbit de les tecnologies mèdiques i les tecnologies digitals aplicades a la salut.

El gràfic 5 mostra el creixement que han experiment els diferents segments des de la publicació del darrer informe, amb un increment global de 222 empreses, de les quals un 33,5% són de nova creació.

Gràfic 5

Evolució del nombre d’empreses a la BioRegió (2013-2015)

Font: Directori Biocat

Entre 2013 i 2015, s’han creat a la BioRegió 75 noves empreses, la majoria biotecnològiques (27), entre les quals predominen les dedicades a oferir serveis d’R+D (14). També hi ha un grup important de noves empreses de consultoria i serveis professionals (17) i de tecnologies mèdiques (14). Amb xifres més reduïdes, hi ha empreses noves a tots els subsectors, com mostra el gràfic 6.

Gràfic 6

Empreses creades per sector (2013-2015)

Total: 75

Font: Directori Biocat

Per la seva curta trajectòria, disposem de poques dades sobre aquestes noves companyies, que majoritàriament s’inscriuen en la categoria de microempreses (menys de 10 treballadors) i un 25% de les quals són spin-off d’universitats, centres de recerca o hospitals. Entre les empreses de més recent creació a la BioRegió, hi ha un nombre molt petit de subsidiàries de companyies internacionals (3), que han obert a Barcelona oficines comercials o per a la gestió d’acords d’R+D, mentre que una part important (16 empreses, un 22%) són resultat, o s’han beneficiat, d’iniciatives d’impuls de l’emprenedoria com el BioEmprenedor XXI o Design Health Barcelona. En aquest sentit, val la pena subratllar que des de la seva creació al 2007, el certamen BioEmprenedor XXI —un programa de formació i mentoring d’emprenedors que incorpora una competició de plans de negoci— ha propiciat la creació de 62 empreses, 48 de les quals continuen actives a la BioRegió.

Entre les companyies creades en els dos darrers anys també s’hi compten tres noves plataformes de crowdfunding, una fórmula que està adquirint cada cop més força com a font de recursos per a les empreses early-stage.

A més de les 75 companyies creades entre 2013 i 2015, s’han incorporat al Directori Biocat 147 empreses actives a la BioRegió de les que no es tenien dades quan es va tancar l’informe anterior. Com mostra el gràfic 5, el gruix d’aquestes companyies treballa en tecnologies mèdiques —segment que registra un creixement de 40 companyies, 14 de les quals creades en els darrers dos anys i 26 identificades— o formen part del grup de Proveïdors i enginyeries, que pràcticament es duplica passant de 105 a 208 empreses, de les quals només 11 s’han creat en el període 2013-2015. Quasi la meitat de les empreses que s’incorporen a aquest darrer segment (56) tenen activitats relacionades amb l’àmbit tecmed (distribució de dispositius mèdics, producció d’instrumentació i equipament de laboratori, etc.) i 21 desenvolupen tecnologies digitals per a la salut. Quan analitzem més endavant els subsectors d’activitat de les empreses de la BioRegió veurem que el pes de les tecnologies mèdiques i sanitàries és cada cop més notori en el conjunt.

Si observem el ritme de creació de noves empreses dels dos darrers anys i el situem en el marc del creixement orgànic del sector en el període 2005-2015 (gràfic 7), advertim un descens que, tanmateix, cal matisar, ja que l’estadística s’ha tancat en data 30 de setembre de 2015 i la detecció de nous projectes empresarials allunyats dels àmbits core sovint es dilata en el temps.14

Gràfic 7

Empreses creades a la BioRegió de Catalunya (2005-2015)

Font: Directori Biocat

En conjunt, en els darrers deu anys s’han posat en marxa 337 nous projectes empresarials a la BioRegió, dels quals 30 —identificats amb un color més clar sobre el gràfic 7— s’han extingit durant aquest període (amb una mitjana de vida d’entre 5 i 6 anys). Per subsectors (gràfic 8), la majoria de nous projectes han estat empreses biotecnològiques (133, un 39% del total), i també han estat biotec la majoria de projectes avortats (19 dels 30). Els motius de desaparició de les empreses extingides són diversos, tot i que sobresurten, d’una banda, la manca d’uns resultats científics concloents sobre la tecnologia o producte desenvolupat que facin el projecte prou atractiu per als inversors, i, de l’altra, la feblesa del projecte de negoci o d’algun dels seus aspectes clau, com la identificació d’un clar nínxol de mercat o la disponibilitat d’un bon equip gestor.

Gràfic 8

Empreses creades segons la seva activitat principal (2005-2015)

Font: Directori Biocat

Cal destacar l’alt nivell de resiliència demostrat per les empreses catalanes del sector de ciències de la vida, en comparació amb altres sectors innovadors. Així, veiem que només s’han extingit un 9% dels projectes empresarials posats en marxa a la BioRegió entre 2005 i 2015, mentre que, en contrast, diverses fonts mostren que la taxa de mortalitat de les empreses innovadores a Espanya i a Catalunya s’apropa al 50%. Segons un estudi recent del Consell Econòmic i Social sobre l’R+D a Espanya, el nombre d’empreses innovadores tecnològiques hauria passat de poc més de 30.000 el 2009 a només 16.000 el 2013.15 A Catalunya, segons dades de l’Idescat, el 2009 hi havia 7.045 empreses amb activitat d’innovació tecnològica que el 2013 s’havien reduït fins a només 3.396.16

La dimensió de les empreses de la BioRegió

El 88% de les empreses de la BioRegió són pimes i, d’aquestes, quasi la meitat són microempreses amb menys de 10 treballadors i uns ingressos d’explotació inferiors als 2 milions d’euros anuals. Tot i que, en termes relatius, la proporció de pimes és més elevada que el 2013 (88% en front del 85%), una anàlisi més exhaustiva ens mostra que s’ha reduït la proporció de microempreses (del 43% el 2013 al 40% actual) i de petites companyies (del 29% al 26%) en benefici de les empreses mitjanes (que tenen entre 50 i 250 treballadors i uns ingressos anuals entre 10 i 50 M€), que han passat a ser el 22% de la BioRegió en front del 13% que representaven el 2013.

Gràfic 9

Percentatge d’empreses de la BioRegió per mida (ingressos i treballadors)

Font: Directori Biocat / SABI

Si bé és cert que l’increment de la base de càlcul17 fa créixer el nombre d’empreses en tots els segments, l’augment d’empreses mitjanes —que es multiplica per dos— i la reducció relativa de microempreses i companyies petites mostra que també creixen els projectes empresarials, cosa que, com dèiem en l’informe anterior, és absolutament essencial per consolidar el sector.

Si portem l’anàlisi als subsectors (gràfic 10), veiem que les empreses mitjanes són ja el 20% de les biotecnològiques, quan fa dos anys només representaven el 14% d’aquest segment, mentre que la proporció de petites empreses s’ha reduït del 26% al 22%. Entre les biotecnològiques, es manté un alt percentatge de microempreses (48%), però no podem oblidar, en aquest sentit, que la majoria de projectes emprenedors en biotecnologia arrenquen amb un equip mínim i es mantenen sense ingressos durant uns quants anys, i busquen en el venture capital i en altres inversors públics i privats el suport que necessiten per desenvolupar els seus productes o tecnologies.

Gràfic 10

Percentatge d’empreses a cada subsector per mida

Font: Directori Biocat / SABI

També en el subsector de les tecnologies mèdiques tenen ara un pes proporcional molt superior les empreses mitjanes (21% de companyies davant d’un 10% el 2013, mentre que les petites s’han reduït del 42% al 30% i les micro, del 42% al 38%). En aquest cas, sens dubte, influeix la incorporació a la base d’anàlisi d’un nombre significatiu d’empreses amb uns anys de trajectòria i projectes consolidats, cosa que no succeeix amb les biotecnològiques (que han experimentat un creixement estrictament orgànic, amb les 27 empreses creades entre 2013 i 2015).

L’impuls de la internacionalització, el nombre creixent d’acords de llicència entre biotecnològiques i farmacèutiques i l’interès dels inversors —que ha permès tancar diverses operacions importants en els darrers dos anys— són bons indicadors perquè aquesta tendència al creixement es pugui consolidar en els propers anys.

La facturació de les empreses de la BioRegió

Les empreses de la BioRegió de Catalunya van obtenir uns ingressos de 14.360 milions d’euros el 2014, que suposen una contribució del 7% al PIB de Catalunya. El 48% dels ingressos l’aporten les empreses farmacèutiques, amb 6.852 M€,18 mentre que un 20% (2.910 M€) correspon a les empreses biotecnològiques. El subsector de les tecnologies mèdiques suposa, en conjunt, un 22% dels ingressos generats pel sector, que es reparteixen, com mostra el gràfic 11, entre les empreses d’R+D en tecmed (1.240 M€, un 9%) i el conjunt format per distribuïdores, proveïdors especialitzats i productors d’instrumentació i equipament de laboratori (1.852 M€, un 13% de tots els ingressos).

Gràfic 11

Ingressos d’explotació de les empreses de la BioRegió al 2014

(milions d’euros)

Total: 14.369

Font: Directori Biocat / SABI

Si comparem aquestes xifres amb les de l’Informe Biocat 2013 (gràfic 12), veiem que el segment que més creix és el de les tecnologies mèdiques, que amb uns ingressos totals de 3.092 M€ multiplica per dos els obtinguts el 2011. Cal tenir en compte, però, que la base d’empreses considerada també duplica l’analitzada el 2013: si llavors el segment tecmed aplegava 106 companyies, en el marc d’aquest informe el grup l’integren 200 empreses.19

L’increment més significatiu, pel que implica de consolidació del sector, és el dels ingressos de les biotecnològiques. Aquests creixen un 20% respecte a 2011 sense que hi tingui pràcticament cap efecte l’augment en el nombre d’empreses.20 Aquesta dada confirma la tendència al creixement que ja hem assenyalat en analitzar la mida de les empreses, i va en línia també amb l’increment de persones ocupades que mostra el gràfic 13.

Com s’ha comentat, a la BioRegió hi ha un grup creixent de companyies de digital health, que inclou de forma transversal diversos subsectors: desenvolupadors de software i plataformes digitals agrupats sota l’epígraf de Proveïdors i enginyeries, consultores especialitzades o biotecnològiques que ofereixen serveis de bioinformàtica. En conjunt són 40 companyies, quasi totes microempreses, que generen un ingressos anuals entorn de 16 milions d’euros i que ocupen prop de 200 persones. En un altre capítol d’aquest informe s’aprofundeix en l’anàlisi dels darrers desenvolupaments de les tecnologies digitals aplicades a la salut.

Gràfic 12

Evolució dels ingressos de les empreses de la BioRegió (2011-2014)

(milions d’euros)

Font: Directori Biocat / SABI

En conjunt, les empreses del sector de ciències de la vida ocupen 42.133 treballadors, una xifra que suposa un increment de 8.444 persones ocupades (+25%) respecte a les dades de l’informe anterior. Les biotecnològiques, amb un total de 9.989 treballadors, són les que experimenten el menor dels increments —un 18%, en front de creixements del 42% en el personal ocupat per les empreses tecmed (11.244 treballadors) i del 30% en el nombre de treballadors de consultores i serveis especialitzats, proveïdors i enginyeries (6.622 persones aplegades sota l’epígraf Altres). Un cop més cal subratllar que el creixement de les biotecnològiques és orgànic, i no el resultat de l’ampliació de la base d’anàlisi, com passa amb altres grups, i que, per tant, és un indicador positiu de la progressiva consolidació de les biotec catalanes.

No disposem de dades censals del nombre de treballadors dedicats a R+D en cap dels subsectors, però d’acord amb l’enquesta de l’INE sobre l’ús de la biotecnologia de 2013, les companyies biotecnològiques catalanes tenen quasi 2.200 persones treballant en R+D, un 56% investigadors i la resta, tècnics. Una xifra que de segur es queda curta, atès que la metodologia aleatòria de l’enquesta de l’INE dóna com a resultat un nombre menor de companyies biotec de les que en realitat operen a Catalunya.

Gràfic 13

Nombre de treballadors en les empreses de la BioRegió (2011-2014)

Font: Directori Biocat / SABI

També segons dades de l’INE, la indústria farmacèutica espanyola compta amb 4.449 treballadors en R+D (en equivalència de jornada completa, EJC). Tenint en compte el percentatge de participació de Catalunya en el conjunt de treballadors de les farmacèutiques, el personal en R+D de les farmes catalanes giraria entorn als 1.700 llocs EJC.

Barcelona, epicentre de la BioRegió

Barcelona concentra el 95% del teixit empresarial del sector de les ciències de la vida de Catalunya. Com mostra el gràfic 14, la província de Barcelona (94%) i, especialment, la capital catalana (51%) apleguen el gruix del sector.

Gràfic 14

Distribució geogràfica de les empreses de la BioRegió

Font: Directori Biocat

Fora de Barcelona ciutat, les dues grans concentracions es troben, d’una banda, a les localitats al sud de la capital —on hi ha més de 70 empreses, un terç de les quals a l’Hospitalet (24)— i al Vallès Occidental, especialment a l’àrea UAB-Cerdanyola (31), a l’àrea Sant Cugat – Rubí (33) i a Terrassa (20).

Dins de la capital, la major concentració d’empreses és als barris de les Corts i Sarrià – Sant Gervasi —que apleguen 169 companyies, un 45% de totes les instal·lades a Barcelona ciutat, amb un node destacat al Parc Científic de Barcelona— i a l’Eixample (28%). La tercera zona de concentració és el barri de Sant Martí (22@), on hi ha un 13% de les companyies domiciliades a Barcelona ciutat.

El gràfic 15 mostra la tipologia d’empreses ubicades a Barcelona ciutat, on es concentren la majoria d’entitats d’inversió (81%) i de consultores i serveis professionals, aproximadament la meitat de les biotecnològiques i farmacèutiques, però només el 39% de proveïdors i enginyeries i el 36% de companyies de tecnologies mèdiques.

Plataformes tecnològiques i serveis científics oferts per les universitats i centres de recerca, connexions —logístiques, però també de networking professional—, accés a personal amb formació d’alt nivell, proximitat a les fonts de finançament i a l’Administració autonòmica… aquests són alguns dels factors que afavoreixen l’alta concentració d’empreses a Barcelona ciutat i a la seva àrea metropolitana. Tampoc podem oblidar, en aquest sentit, que 85 de les empreses actives a la BioRegió són spin-off d’universitats, hospitals i centres de recerca, i que les entitats públiques de recerca s’ubiquen també majoritàriament a l’àrea metropolitana.

Gràfic 15

Empreses a Barcelona ciutat per sector

Font: Directori Biocat

La internacionalització de les empreses de la BioRegió

Europa concentra les vendes internacionals de les empreses de la BioRegió que tenen productes i serveis al mercat. De fet, la principal àrea de venda de les empreses de ciències de la vida catalanes continua sent l’Estat espanyol, però Alemanya, Itàlia i França són, juntament amb els Estats Units, les primeres destinacions internacionals de les seves exportacions (o de comercialització dels seus serveis). Si ampliem el focus i mirem amb quins països duen a terme col·laboracions en R+D o quins són els mercats on tenen previst entrar (gràfic 16), els EUA s’imposen amb diferència com a país prioritari per a la internacionalització del sector, i Gran Bretanya se suma en el conjunt als tres països europeus ja esmentats com a mercat preferent, tot i que per destinació de les vendes se situï per darrere de Mèxic.

Aquestes dades procedeixen de l’enquesta sobre internacionalització realitzada per Biocat entre març i juny de 2015, i que van respondre un centenar d’empreses, en la seva majoria biotecnològiques (48%). El 80% de les empreses que van respondre l’enquesta tenen productes o serveis al mercat i el 58% tenen activitat comercial en mercats internacionals. El nombre de mercats on aquestes companyies diuen que són presents és molt divers (entre 1 i més de 100 països), i tot i que la mitjana és de 26 països per empresa, només el 25% de les companyies comercialitzen els seus productes a més de 20 mercats.

El gràfic creua les respostes sobre quins són els cinc mercats principals per volum de vendes, quins els cinc països amb entitats dels quals s’han subscrit més col·laboracions de desenvolupament científic i tecnològic, i quins són els cinc països on preveuen obrir mercat o iniciar col·laboracions en els propers dos anys.

Gràfic 16

Mercats prioritaris per a les empreses de la BioRegió

Font: Enquesta d’Internacionalització Biocat 2015

Alguns països rellevants des de la perspectiva de les vendes —com Portugal, que un 9% de les empreses situen entre els seus mercats principals, o Suïssa, que és una destinació prioritària de vendes per a un 6% de les companyies— han quedat fora del gràfic perquè tenen una presència mínima o nul·la en les col·laboracions cientificotecnològiques o en la perspectiva d’una futura ampliació de mercats.

Tot i el pes dels mercats globals en l’estratègia comercial d’aquestes empreses, només un 40% disposen d’una àrea o equip especialitzat en internacionalització. El 62% de les empreses amb activitat comercial internacional compten amb filials o delegacions pròpies —en una mitjana de 7 països—, però la majoria fan servir també, complementàriament, distribuïdors locals o espanyols per estendre el seu abast comercial.

Un 26% de les empreses amb activitat comercial internacional indiquen que els ingressos vinculats a les vendes als mercats exteriors són entre el 80% i el 100% de la seva facturació, mentre que per a un 38% de les companyies les vendes internacionals suposen entre el 40% i el 79% dels ingressos.

La presència internacional en l’àmbit de la producció és escassa. Només set empreses del centenar que van respondre l’enquesta assenyalen que disposen de plantes productives a l’estranger. Dels 10 centres de producció identificats, la meitat es troben a Europa, tres a Amèrica Llatina i dos a l’Àsia (Índia i Xina). Algunes empreses assenyalen que només s’hi fa part de la producció, pensant especialment en el mercat local.

Un 41% de les companyies enquestades indiquen tenir acords de desenvolupament cientificotecnològics amb entitats de 29 països diferents, amb una mitjana de dos acords internacionals per empresa. D’altra banda, un 21% de les empreses han llicenciat productes (licensing out) i un 20% han subscrit acords d’adquisició de llicència (licensing in). Els partners d’aquests acords són majoritàriament altres empreses (89%), centres de recerca (45%), universitats (34%) i hospitals (19%).

Aquestes dades sobre internacionalització s’han de contextualitzar en la diversitat i l’especificitat dels models de negoci que convergeixen en el sector de ciències de la vida. Només algunes tipologies d’empreses —farmacèutiques, fabricants de dispositius mèdics, CMO…— incorporen a la seva activitat processos de producció industrial i busquen mercats internacionals per exportar productes. La majoria de biotecnològiques, en canvi, tant si es dediquen a la recerca de noves teràpies i diagnòstics, com si ofereixen serveis d’R+D, o si estan actives en àmbits com l’alimentació, el medi ambient o la cosmètica, centren la seva activitat en les fases preproductives, i el seu model de negoci se centra a oferir serveis o llicenciar els seus productes —sovint la patent d’una tecnologia innovadora— a empreses més grans, que són les que duran a terme la producció i la comercialització del producte final.

El finançament de les empreses de la BioRegió

Les empreses de la BioRegió han captat més de 100 milions d’euros en inversions en el període 2013-2015, més de la meitat (55,16 M€) en el darrer any (vegeu el gràfic 17 i la taula 1). El 2015 els fons captats han suposat un increment del 66% respecte al 2013, que amb 33,12 M€ ja havia marcat un rècord des de l’inici del registre d’inversions (2003). El 2014, en contrast, “només” es van materialitzar 16 operacions d’inversió per un valor d’11 milions d’euros —un terç de les inversions de 2013—, a les quals cal afegir l’ampliació de capital feta per InKemia IUCT Group en el Mercat Alternatiu Borsari (MAB), per valor de 3,4 M€.

Tot i aquesta aturada de les inversions directes a les empreses de la BioRegió, 2014 va ser una any extremadament positiu per la rellevància de les operacions realitzades en el sector. En concret, Oryzon Genomics va protagonitzar l’acord més important tancat per una biotecnològica catalana i espanyola, amb la venda a la farmacèutica Roche dels drets d’explotació del seu medicament experimental ORY-1001 per a la leucèmia mieloide aguda —reconegut com a medicament orfe— per un valor global de 500 milions de dòlars, que va suposar un pagament inicial de 21 M$, i que a hores d’ara ja ha generat un nou pagament de 4 M$ —un cop ha culminat amb èxit la primera etapa de l’assaig clínic de fase I21— dels 50 M$ previstos per fites de recerca. L’acord Oryzon-Roche se centrava només en dues de les 16 patents amb què compta la biotecnològica catalana —fundada l’any 2000 per Carlos Buesa i Tamara Maes, com a spin-off de la Universitat de Barcelona—, que ha iniciat la seva expansió internacional amb l’obertura d’una filial a Boston (EUA), l’octubre de 2014, i que ara centra la seva recerca en malalties d’alta incidència social, com l’Alzheimer.

Més enllà de la seva dimensió econòmica, la importància de l’acord Oryzon-Roche rau en el fet que confirma l’alt potencial de la investigació que es desenvolupa a Catalunya i ha fet que els inversors internacionals s’hagin fixat en les empreses de la BioRegió, que ha facilitat la captació de fons per a d’altres operacions importants.

Les empreses de la BioRegió han captat més de 100 milions d’euros en inversions en el període 2013-2015, més de la meitat (55,16 M€) en el darrer any

Oryzon ha estat també una de les empreses que ha impulsat l’alta capitalització del sector el 2015, amb una ronda de 16,5 M€ amb la qual ha finançat la seva sortida a borsa, al mercat continu de Madrid, el desembre de 2015.

L’altra gran operació de l’any 2015 a la BioRegió l’ha protagonitzada Minoryx Therapeutics, una companyia que investiga en malalties rares neurodegeneratives, que ha tancat una ronda de 19,4 M€ per finançar la validació clínica del MIN-102, el seu candidat per tractar l’adrenoleucodistròfia vinculada al cromosoma X (X-ALD), una malaltia rara que causa disfuncions motores i pot produir la mort, i per la qual no hi ha cap tractament disponible actualment. Aquesta ronda, liderada per Ysios Capital,22 ha complementat les dues operacions tancades per Minoryx a principis de 2015: una inversió d’1,6 M€, liderada per Caixa Capital Risc, i una aportació de 750.000 € del fons HealthEquity (promogut pel Col·legi de Metges de Barcelona i el grup financer Riva y García), fons que han complementat els 700.000 euros rebuts en subvencions i préstecs d’entitats públiques, entre 2013 i 2015.

A part de les ja esmentades, el 2015 hi ha hagut fins a set operacions per sobre d’un milió d’euros (vegeu Taula 1). Entre aquestes destaquen, per ser un àmbit d’interès nou i en progressió ascendent, els quatre acords de finançament tancats per start-up de digital health: sengles plataformes en línia per facilitar l’accés directe dels pacients a serveis mèdics (TopDoctors i Clinic Point) o la confecció de plans de salut personalitzats (Medtep) i una empresa especialitzada en software per a la imatge mèdica (Galgo Medical). Una d’aquestes companyies, Medtep, ha obtingut el seu finançament d’un fons mexicà —Stella Maris Partners— i ha decidit traslladar la seva seu social als Estats Units per facilitar la seva entrada al mercat nord-americà, tot i que manté a Barcelona els equips de màrqueting i desenvolupament de producte. Hi ha altres casos similars d’empreses del sector (Avizorex, Neos Surgery, Palobiofarma) que tot i que actualment tenen la seu social fora de Catalunya duen a terme el gruix de la seva activitat aquí, motiu pel qual les hem incloses en les estadístiques d’inversions.

D’altra banda, un gestor d’inversions català, Ysios Capital, ha liderat la ronda més important tancada fins ara per una biotecnològica espanyola. En concret es tracta de l’empresa Sanifit, amb seu a Mallorca, que ha obtingut 36,6 M€ per finançar el desenvolupament de l’SNF472, un fàrmac per a les malalties cardiovasculars lligades a la calcificació que pateixen els pacients renals tractats amb diàlisi.23

Gràfic 17

Capitalització de les empreses de la BioRegió (2008-2015)

(milions d’euros)

Font: BiotechGate / Directori Biocat

La importància d’operacions com les de Minoryx o Sanifit es posa de relleu quan se situen en el context europeu del mercat del venture capital. Segons dades d’EVCA, l’associació europea d’empreses de capital risc, el 2014 les inversions d’aquest tipus —seed, early-stage i later-stage venture— a Europa van sumar 3.600 milions d’euros, que van finançar projectes de 3.209 companyies. Els països del sud d’Europa —Portugal, Espanya, Itàlia i Grècia—, juntament amb els d’Europa Central i de l’Est, són els que van tenir els nivells més baixos d’inversió: l’EVCA estima en 200 M€ les inversions en VC als quatre estats meridionals, mentre que a cadascun dels tres grans nuclis d’inversió (Gran Bretanya-Irlanda; França-Benelux; i Alemanya-Àustria-Suïssa) s’arribava als 900 M€ en fons de capital risc. Les operacions en el sector de ciències de la vida van representar només el 13,1% de totes les inversions de capital risc i private equity fetes a Europa el 2014, que van beneficiar un 15,8% de totes les companyies que han rebut inversió.24

A l’Estat espanyol, ASCRI, l’associació estatal d’empreses de capital risc, eleva l’estimació d’inversions de venture capital i la situa, el 2014, en 280 M€, dels quals un 10% haurien anat al sector de ciències de la vida. Catalunya concentra el 38% de les empreses de tots els sectors que van rebre inversions, i el que és més rellevant, va rebre el 60% del capital invertit.25 En biociències, els 10 milions d’euros captats per empreses catalanes el 2014, segons ASCRI, representen un 36% de tota la inversió en VC feta a l’Estat el 2014.

En el període 2013-2015 també hem vist sorgir noves alternatives de finançament per a les petites empreses innovadores, que són, alhora, noves propostes per eixamplar la base social de la inversió en R+D i posar-la a l’abast del petit estalviador. Parlem del crowdequity, una fórmula d’inversió basada en la idea del crowdfunding —una forma de canalitzar donatius a projectes culturals i socials a través d’Internet—, però que va una mica més enllà. En lloc de fer donatius a fons perdut, en el crowdequity l’inversor obté participacions en el capital d’una empresa i pot obtenir rendiments econòmics si el projecte genera beneficis.

Així, mentre entitats com FECYT han impulsat la creació de plataformes de crowdfunding com Precipita (octubre 2014), orientada a canalitzar donatius per a projectes de recerca i de divulgació de la ciència, s’han posat en marxa diverses iniciatives privades de crowdequity. En concret, a Catalunya n’hi ha tres d’actives: Capital Cell, fundada el 2013, ha fet operacions a diverses empreses del sector biotec, com Iproteos, ZeClinics i SM Genomics; Crowdcube, creada a Gran Bretanya el 2011, va obrir filial a Barcelona a mitjan 2014 i l’octubre de 2015 ha tancat l’operació de crowdequity més gran feta fins ara al nostre país en el sector biotec, amb un finançament de 234.000 € per a l’empresa Mind the Byte; i Funds4Science, l’última iniciativa d’aquest tipus, posada en marxa a principis de 2015.

El panorama financer del sector dels darrers dos anys també inclou la sortida a borsa de la biofarmacèutica catalana Reig Jofre, el juny de 2014, a través d’una operació de fusió amb l’empresa Natraceutical, especialitzada en complements nutricionals. Amb una facturació agregada de 150 M€, Reig Jofre es va convertir en la cinquena farmacèutica que cotitza al mercat continu espanyol (Borsa de Madrid), rere Grifols, Almirall, Rovi i Faes Farma. Des d’aleshores ha tancat diversos acords rellevants —com l’entrada al mercat japonès de la mà de Kern Pharma o diversos contractes de distribució amb biotecnològiques catalanes— i va tancar el 2015 amb uns ingressos de 157 M€, un 2,9% més que l’exercici anterior.

Per la seva banda, el juliol de 2014 la farmacèutica Almirall va tancar un acord amb la companyia britànica AstraZeneca per transferir-li el seu negoci respiratori, en una operació valorada en 1.562 M€ —dels quals, 910 M€ vinculats a fites de recerca. Això ha suposat l’obertura, el juny de 2015, d’un nou centre d’R+D d’AstraZeneca a Barcelona, i la companyia ha anunciat una inversió de 540 M€ per a recerca a Espanya en els propers tres anys. A finals de 2015, Almirall va adquirir, per 365 M€, el 100% del hòlding Poli Group —format per les empreses Taurus Pharma GbmH, Polichem, SA, i Polichem S.r.l.— completant el seu gir cap a la dermatologia.

Ja el 2015, hem vist com es tancava un altre acord de llicència rellevant: la biotecnològica Palobiofarma —que segueix desenvolupant el gruix de la seva activitat a Catalunya tot i que va traslladar la seva seu social a Navarra el 2013, després de rebre una injecció de capital de Sodena, l’instrument financer del govern navarrès— ha cedit els drets del seu fàrmac PBF-509 per al tractament del càncer de pulmó a Novartis, que ha pagat 13 M€, xifra que es pot ampliar si s’acompleixen les fites de recerca previstes.

Una menció especial mereix l’activitat inversora de la multinacional catalana Grifols, que ha seguit ampliant la seva cartera de participacions empresarials i reforçant la seva posició com a actor clau del sector biotecnològic i biomèdic en l’àmbit global. A les seves participacions a Nanotherapix (51%), Araclon (51%), VCN Biosciences (40%), Progenika (60%) i Aradigm (35%) —que ja comentàvem a l’Informe Biocat 2013— es va afegir, el novembre de 2013, l’adquisició del 21,3% de TiGenix —empresa belga, però amb activitat de recerca a Madrid com a resultat de l’absorció de la companyia Cellerix, que tenia entre els seus fundadors l’exministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia. És previst que la participació de Grifols a TiGenix arribi fins al 40% el 2018.

Amb poques setmanes de diferència es va anunciar la compra per part de Grifols de la divisió de diagnòstic hematològic de Novartis, amb seu a Califòrnia (EUA). L’operació es va valorar en 1.675 milions de dòlars i va reforçar la presència de Grifols als EUA, on té, entre altres actius, 120 plantes de recollida de plasma. Durant el 2014 i el 2015 s’ha ampliat la cartera d’inversions amb dues noves operacions: el setembre de 2014 Grifols va adquirir, per 21 M€, una participació del 50% a l’empresa Kiro Robotics, una spin-off de la Corporació Mondragón, especialitzada en la producció de tecnologia per a l’automatització de processos hospitalaris; el març de 2015 va aconseguir el 45% de les accions d’Alkahest, amb una inversió de 37,5 milions de dòlars i un pagament addicional de 12,5 milions més pels drets de comercialització. Alkahest és una spin-off de la Universitat d’Stanford i els seus investigadors han demostrat que alguns factors de la sang d’animals joves poden ajudar a la recuperació cognitiva i mental dels animals vells.

A més d’aquesta activitat inversora en empreses amb projectes innovadors, Grifols, que va tancar l’exercici 2015 amb uns ingressos globals de 3.934,6 M€, destina més del 6% de la seva facturació a R+D. En concret, el 2015, la inversió en R+D de Grifols ha estat de 236 M€, que representa un increment del 30% respecte al 2014.

El Directori Biocat registra 26 entitats d’inversió actives a Catalunya, entre les quals hi ha set associacions de business angels, quatre inversors corporatius, un inversor institucional (l’Institut Català de Finances, ICF) i vuit entitats de capital risc, a més de les ja esmentades plataformes de crowdfunding i crowdequity. Totes les entitats registrades fan o han fet operacions en el sector de les ciències de la vida, però només hi ha quatre inversors especialitzats en el sector i amb un volum d’inversió significatiu: Caixa Capital Risc, Ysios Capital, Inveready i HealthEquity.

Caixa Capital Risc ha liderat o coliderat 26 de les operacions recollides a la taula 1, per un valor de quasi 24 M€. Disposa de diversos vehicles d’inversió, dos dels quals específicament especialitzats en el sector de biociències: Caixa Capital Biomed (17 M€) i Caixa Invierte Biomed (35 M€). També compta amb un fons per a noves tecnologies —Caixa Capital TIC, amb 20 M€— que pot ser d’interès per a empreses de digital health.

Ysios va constituir el seu primer fons el 2008, amb 69 M€, amb el qual ha fet operacions a 11 empreses biotecnològiques, quatre d’elles catalanes. El 2014 va constituir un nou fons de 100 M€, també adreçat al sector bio. En el conjunt de les inversions registrades a Catalunya, Ysios ha liderat o coliderat quatre accions per un valor global de 28,4 M€.

Inveready compta amb quatre vehicles d’inversió i gestiona més de 50 M€. En concret, Inveready Biotech II, creat el 2012, compta amb 15 M€. A la BioRegió ha liderat o coliderat 10 acords d’inversió per un global de 9 M€.

HealthEquity és el fons especialitzat més nou operatiu a casa nostra. L’ha impulsat el Col·legi de Metges de Barcelona i el gestiona la firma Riva y García. Compta amb 7 M€, ampliables fins a 15, i fins ara ha participat en dues de les rondes tancades el 2015 per Minoryx Therapeutics.

Taula 1: Inversions captades per les empreses de la BioRegió (2004-2015)
AnyEmpresaFase/tipus de finançamentInversió (en milions d’€)Inversor/s principalCoinversors
2003Oryzon GenomicsPréstec participatiu0,4ENISA
2004AB BioticsLlavor0,05
2005Inkemia IUCT GroupAmpliació de capital0,29FundadorsInversors privats
2006ERA Biotech*Préstec participatiu 1,4UninvestInvertec_x000D_, Reus Capital Riesgo_x000D_, Talde Capital II
2007Genmedica TherapeuticsArrencada 3,5BCN EmprènCaixa Capital, Unifondo, Innova 31
2008 AgrasysLlavor 0,36Uninvest
2008Anaxomics BiotechArrencada 1Inversors privats
2008ERA Biotech*Arrencada 2,8AxisHighgrowth_x000D_, Uninvest
2008Genmedica TherapeuticsPréstec participatiu 0,8ENISA
2008Oryzon GenomicsArranque8,6CORSABE2 family offices (Inversiones Costex, S.L. y G3T, S.L.), altres inversors
2009AB BioticsPréstamo participativo0,4ENISA
2009Ability PharmaceuticalsAmpliación de capital0,36Fundadors
2009ERA Biotech*Arrencada3,75Crédit Agricole Private EquityHighGrowth, Axis, Uninvest i altres entitats espanyoles
2009ERA Biotech*Préstec participatiu0,8ENISA
2009Gem-MedAmpliació de capital1,4BCN EmprènUninvest, family offices (Alduero, DyF 2000)
2009Inkemia IUCT GroupAmpliación de capital0,1Inversors privats
2009Neurotec Pharma*Préstec participatiu0,15ENISA
2009Omnia MolecularLlavor1,5Caixa Capital RiscBusiness angels
2009Oryzon GenomicsArrencada0,3BCN EmprènNajeti
2009Sepmag TecnologiesPréstec participatiu0,28ENISA
2009SOM Biotech SLLlavor0,11Fundadors3 inversors privats
2009Thrombotargets EuropeArrencada1,3No publicat
2009Thrombotargets EuropeArrencada0,15No publicat
2010Ability PharmaceuticalsLlavor0,4
2010Ability PharmaceuticalsLlavor1,1FundadorsSubvenció pública
2010Inkemia IUCT GroupAmpliació de capital0,07Inversors privats
2010NEOS SurgeryPréstec participatiu0,6ENISA
2010Omnia MolecularArrencada2,1Caixa Capital RiscENISA
2010Oryzon GenomicsPréstec participatiu0,75ENISA
2010PalobiofarmaPréstec participatiu0,3ENISA
2010SabirmedicalLlavor5Ysios Capital, Caixa Capital Risc
2010SagetisLlavor0,08Caixa Capital RiscFundadors
2010SOM Biotech SLLlavor0,1No publicat
2011AB BioticsPréstamo participativo0,25ENISA
2011AB BioticsAmpliación de capital4,31MAB
2011Genmedica TherapeuticsCrecimiento3Caixa Capital RiscBCN Emprèn, Uninvest, VentureCap, family offices, inversors privats
2011ImicroQPréstec participatiu0,05Caixa Capital Risc
2011Inkemia IUCT GroupAmpliació de capital0,11Inversors privats
2011Inkemia IUCT GroupAmpliació de capital0,06Inversors privats
2011Minoryx TherapetuticsPréstec participatiu0,05Caixa Capital Risc
2011Neurotec Pharma*Arrencada0,5Inveready, Caixa Capital Risc
2011SabirmedicalLlavor1Axis-ICO
2011SagetisArrencada0,5Caixa Capital RiscBusiness angels
2011SOM Biotech SLLlavor0,75INNOVA316 inversors privats, ACCIÓ, MSSSI, MCYT
2011STAT-Diagnostica & InnovationPréstamo participativo0,035ENISA
2011STAT-Diagnostica & InnovationSemilla2Ysios Capital, Axis
2011TransbiomedArranque1,2InvereadyBusiness angels, préstec participatiu
2011VCN_BiosciencesSubvencions públiques1,1Genoma, CDTI, ACCIÓ
2012AB-BioticsAmpliació de capital4,3MABCapital MAB (ICF), Almirall, altres inversors
2012AB BioticsPalanquejament financer0,7Diverses entitats financeres
2012Ability PharmaceuticalsLlavor1Inveready, Genoma EspanyaSocis, inversors privats, business angels
2012BCN-InnovaPréstec participatiu0,1ENISA
2012BCN-InnovaPréstec participatiu0,15ICFFamily offices, Business Angels Network Catalunya (BANC)
2012DBS ScreeningArrencada0,12Caixa Capital RiscBusiness angels
2012Genmedica TherapeuticsPréstec participatiu0,9ENISA
2012GenocosmeticsArrencada0,14Caixa Capital RiscBusiness angels
2012Inbiomotion SLArrencada2Ysios CapitalFundació Vila Casas, JVRisk Technologies  i altres inversors
2012Inkemia IUCT GroupAmpliació de capital1,3Inversors pre-MAB
2012IproteosArrencada0,11Inversors privats
2012Mind the BytePréstec participatiu0,05ENISA
2012Minoryx TherapeuticsPréstec participatiu0,05ENISA
2012PalobiofarmaArrencada1Inveready, FitalentGenoma España
2012Phyture BiotechAmpliació de capital0,27IUCT Emprèn
2012Plasmia BiotechAmpliació de capital2,3No publicat
2012SOM Biotech SLArrencada0,41No publicatCompanyia farmacèutica, business angels
2012VCN_BiosciencesArrencada0,4Gri-Cel (Grifols)
2013AB BioticsAmpliació de capital1,12MAB
2013Ability PharmaceuticalsPréstec participatiu0,25ENISA
2013Ability PharmaceuticalsPréstec participatiu1,2MINECO (INNPACTO-2012)
2013BionureArrencada1,5TechnomarkFundadors, ENISA
2013ClinicPointCreixement0,5Cabiedes & Partners
2013Gem-MedLlavor0,4Caixa Capital RiscPromotors
2013ImicroQCreixement1,1Caixa Capital RiscBusiness angels
2013Inbiomotion SLPréstec participatiu0,3ENISA
2013Inkemia IUCT GroupAmpliació de capital2,5MAB
2013Minoryx TherapeuticsLlavor1,5Caixa Capital Risc, InvereadyMINECO, ACCIÓ
2013Minoryx TherapeuticsPréstec participatiu0,1ENISA
2013PalobiofarmaCreixement4,5SodenaInveready, Fitalent, Sociedad de Desarrollo de Navarra
2013Phyture BiotechPréstec participatiu0,1ENISA
2013Plasmia BiotechAmpliació de capital0,25No publicat
2013RobSurgicalLlavor0,1Caixa Capital RiscFundadors
2013SagetisCreixement0,5Caixa Capital RiscBusiness angels
2013SpecificPigLlavor0,2Caixa Capital RiscBusiness angels
2013STAT-Diagnostica & InnovationArrencada17Kurma Life Sciences PartnersIdinvest, Boehringer Ingelheim Venture Fund, Caixa Capital Risc, Ysios Capital, Axis
2014AgrasysCreixement0,5Inveready
2014AnilingLlavor0,6Caixa Capital RiscPromotors
2014Avizorex PharmaCreixement2,5InvereadySubvenció pública
2014BraingazeLlavor0,336Programa NEOTEC, Across Business Partners
2014DevicareLlavor0,3Caixa Capital RiscPromotors
2014Galgo MedicalSubvencions públiques0,065Crédit d’impôt recherche (CIR)
2014Galgo MedicalPréstec participatiu0,11ENISA
2014Genmedica TherapeuticsExpansió1Caixa Capital RiscICF, Uninvest, Espai d’Inversions 2005, Innova31, Venture Cap
2014Genmedica TherapeuticsExpansió1,7Caixa Capital Risc, FerrerICF
2014Inkemia IUCT GroupAmpliació de capital3,4MAB
2014IproteosCrowdfunding0,1Campaña de crowdfunding (Creoentuproyecto.com), 41 inversores privados
2014Mind the ByteAmpliació de capital0,2InKemia IUCT Group
2014Mint LabsPréstec participatiu0,24
2014Phyture BiotechAmpliació de capital0,95No publicat
2014ProteoDesignLlavor0,7Caixa Capital RiscBusiness angels
2014Reva HealthCreixementNo publicatInveready
2014Subtilis BiomaterialsCreixement0,28Caixa Capital Risc, Banc Sabadell
2014UndisclosedLlavor1,1No publicatCaixa Capital Risc, altres inversors
2015CebiotexLlavor0,25Caixa Capital RiscPromotors
2015ClinicPointExpansió1Faraday Venture PartnersCabiedes & Partners
2015FoodterapiaCreixement0,5Faraday Venture PartnersCabiedes & Partners
2015Galgo MedicalArrencada1InvereadySubvenció pública
2015GoodGutPréstec participatiu0,15IFEMInversors privats
2015GreenaltechArrencada2NutraQ AS
2015IproteosPréstec participatiu0,15IFEMInversors privats
2015MedtepExpansió1,83Stella Maris PartnersCG Health Ventures, altres inversors privats
2015Mind the ByteCrowdfunding0,234Campanya de crowdfunding (Crowdcube),  115 inversors privats
2015Mind the ByteSubvencions públiques0,05SME Instrument – Comissió Europea
2015Minoryx TherapeuticsCreixement1,6Caixa Capital RiscSanfilippo Foundation Switzerland
2015Minoryx TherapeuticsCreixement0,75Healthequity
2015Minoryx TherapeuticsSubvencions públiques0,7ACCIÓ, MINECO, MINETUR
2015Minoryx TherapeuticsCreixement19,4Ysios CapitalKurma Partners,Roche Venture Fund, Idinvest Partners, Chiesi Ventures, Caixa Capital Risc, HealthEquity
2015Mint LabsCrowdfunding0,15Campanya de crowdfunding (Capital Cell), 34 inversors privats
2015NEOS SurgerySubvencions públiques1,94SME Instrument – Comissió Europea
2015Oryzon GenomicsCreixement16,5J. Fernandez i altres inversors privatsCapital MAB (ICF)
2015PsiousArrencada0,956Rothenberg VenturesAltres inversors de Singapur i Espanya
2015SpecificPigPréstec participatiu0,2IFEMInversors privats
2015Top DoctorsExpansió1,1Castle Connolly MedicalInveready, Fons d’Enginyers, business angels
2015Transmural BiotechPréstec participatiu0,2IFEMInversors privats
2015Transplant BiomedicalsArrencada1,5Kereon PartnersCaixa Capital Risc, IFEM, inversors privats
2015UndisclosedLlavor2,5No publicatCaixa Capital Risc
2015usMIMALlavor0,403Caixa Capital RiscEix Technova, Banc de Sabadell, ICF, inversors privats
2015ZeClinicsCrowdfunding0,1Campanya de crowdfunding (Capital Cell), 64 inversors privats
2015Zip SolutionsLlavorNo publicatInveready

*Empreses extingides

Font: BiotechGate / Directori Biocat

Descarregar taula 1

13 Vegeu Metodologia.
14 En aquest sentit, val la pena recordar que en el moment de tancar l’Informe Biocat 2013, només s’havia registrat la creació de dues de les 38 empreses creades el 2013.
16 Idescat, a partir de dades de l’Enquesta sobre innovació a les empreses de l’INE. http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=496
17 Vegeu Metodologia.
18 S’inclouen aquí 599 M€ corresponents a empreses de distribució farmacèutica classificades dins del grup Proveïdors i enginyeries.
19 Aquesta xifra inclou 11 empreses biotecnològiques que treballen en el desenvolupament de diagnòstics in vitro. Per evitar duplicitats, aquestes empreses no s’han tingut en compte a l’hora de calcular els ingressos del segment tecmed
20 Com s’indica a la Metodologia, les dades econòmiques s’han extret de SABI, que no disposa encara d’informació de pràcticament cap empresa de les creades entre 2013 i 2015.
21 ORYZON achieves milestone in the clinical development of ORY-1001, nota de premsa del 7 de setembre de 2015.
22 Minoryx Therapeutics completes Series A funding of €19.4M ($21.7M), nota de premsa del 14 d’octubre de 2015.
23 Sanifit raises €36.6M, nota de premsa del 8 de setembre de 2015.
24 2014 European Private Equity Activity. Statistics on Fundraising, Investments & Divestments, EVCA – European Private Equity and Venture Capital Association, maig de 2015.
25 2015 Informe de Actividad Capital Riesgo en España, ASCRI, Madrid, 2015, p. 22-25.