Entitats de recerca i infraestructures de suport

L’entorn de recerca del sector català de ciències de la vida no ha sofert grans canvis des de la publicació de l’Informe Biocat 2013, tot i que sí que s’ha iniciat un procés de concentració de diverses entitats amb l’objectiu de guanyar massa crítica aprofitant les sinergies i complementarietats dels diferents instituts de recerca.

El model de recerca català —basat en l’autonomia dels centres, en una contractació lligada a resultats, en una avaluació independent d’experts nacionals i internacionals, i en una aposta decidida per l’atracció de talent (a través del programa ICREA)— ha demostrat a bastament la seva eficàcia i ha permès situar en els primers llocs internacionals de les seves disciplines tot un seguit d’instituts que tenen poc menys de 10 anys de trajectòria. Tanmateix, per nombre de publicacions i per volum de projectes i investigadors són lluny dels grans centres de referència internacionals, un fre a l’hora de competir pels recursos i pels millors equips.

Mentre l’emprenedoria és un dels punts forts de Catalunya, com demostra l’alt nombre d’spin-off sorgides de les entitats del nostre sistema de recerca, la generació de patents i, sobretot, la seva transferència al món empresarial via llicència és la gran assignatura pendent. Espanya continua en una de les posicions més baixes d’Europa per nombre de patents sol·licitades i concedides, i tot i que Catalunya en genera un percentatge considerable (per sobre del 20% en el cas de les concedides a Espanya), només té una porció mitjana d’un pastís molt petit.

Les infraestructures, en xifres

La BioRegió de Catalunya compta, a finals de 2015, amb 41 centres de recerca que investiguen en ciències de la vida i de la salut o en matèries relacionades, com ara nanotecnologia, fotònica, química, etc. (taula 2). La majoria d’aquests centres (32) formen part de la institució CERCA, que agrupa els centres d’investigació catalans. D’aquests, tres —el Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG), l’Institut Català de Ciències Cardiovasculars (ICCC), i l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2)— són instituts adscrits també al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) espanyol, que té uns altres nou centres a Catalunya que treballen en biociències o matèries afins.31

Cal assenyalar, d’altra banda, que Catalunya compta amb dues grans infraestructures de recerca —el Barcelona Supercomputing Center (BSC) i el Sincrotró Alba-CELLS— que, a més de donar servei a la comunitat científica nacional i internacional, tenen grups de recerca que desenvolupen les seves pròpies línies d’investigació. També compta amb un grup de recerca consolidat el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG), que des de juliol de 2015 ha quedat adscrit al Centre de Regulació Genòmica (CRG) i ha passat a denominar-se CNAG-CRG.

Des de la publicació de l’informe anterior, ha desaparegut el Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA), que s’ha integrat a l’estructura de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), i, d’altra banda, el CRESIB (Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona) s’ha integrat dins d’ISGlobal, que l’octubre de 2015 va rebre el reconeixement com a centre CERCA.32

Però en són més els processos de fusió i convergència que s’han posat en marxa i que estan cridats a reduir el nombre de centres actius, amb l’objectiu de fer economies d’escala en gestió i infraestructures tot augmentant la massa crítica i els recursos per a la recerca. Així, està previst que ISGlobal absorbeixi el CREAL (Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental), que ja fa temps que treballa de manera coordinada amb aquest institut. També es preveu la integració de l’Institut Català de Ciències Cardiovasculars (ICCC) a l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, i s’està treballant perquè l’Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer (IMPPC), es fusioni amb l’Institut Josep Carreras (IJC) i l’Institut d’Investigació Germans Trias i Pujol (IGTP).

D’altra banda, a mitjan 2015 s’ha constituït el Barcelona Center of Science and Technology (BIST), on s’apleguen sis dels grans centres de recerca catalans: el Centre de Regulació Genòmica (CRG), l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE) i l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB Barcelona). L’objectiu del BIST és crear les condicions per impulsar la recerca d’alt nivell i la visibilitat internacional dels centres que l’integren, i fomentar la col·laboració en àmbits com la formació de postgrau, la transferència de coneixement, el desenvolupament i gestió de plataformes científiques i tecnològiques, i l’atracció de talent.

Els sis centres del BIST, tots amb acreditació Severo Ochoa, apleguen 1.700 investigadors en 150 grups de recerca, acullen més de 500 estudiants i dirigeixen una mitjana de 75 tesis doctorals a l’any. Els membres del BIST generen al voltant de 1.000 publicacions científiques a l’any —més en concret, els seus investigadors n’han publicat 144 a les revistes Nature i Science entre 2008 i 2012— i han rebut un total de 49 grants de l’European Research Council (ERC).

El BIST s’emmiralla en referents internacionals com el Weizmann Institute of Science, d’Israel, o el California Institute of Technology (Caltech). No tan llunyans en alguns indicadors —nombre d’estudiants doctorands o de grups de recerca, per exemple—, marquen distàncies en finançament privat o publicacions. La meta del BIST és, en definitiva, reforçar la recerca excel·lent que els investigadors catalans han demostrat que saben fer augmentant l’impacte dels seus resultats.

Taula 2 – Centres de recerca de la BioRegió que treballen en biociències i disciplines vinculades
CentreDependència
Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB)CERCA
Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL)CERCA
Centre de Recerca Matemàtica (CRM)CERCA
Centre de Regulació Genòmica (CRG)CERCA
Centre de Visió per Computador (CVC)CERCA
Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria (CIMNE)CERCA
Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA)CERCA
Institut Català d’Investigació Química (ICIQ)CERCA
Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC)CERCA
Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)CERCA
Institut de Física d’Altes Energies (IFAE)CERCA
Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer (IMPPC)CERCA
Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB Barcelona)CERCA
Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRB Lleida)CERCA
Institut de Recerca Contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC)CERCA
Institut de Recerca de la Sida (Irsi-Caixa)CERCA
Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC)CERCA
Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA)CERCA
Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)CERCA
Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL)CERCA
Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IdiBGi)CERCA
Institut d’Investigació Biomèdica Sant Pau (IIB Sant Pau)CERCA
Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol (IGTP)CERCA
Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV)CERCA
Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS)CERCA
Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM)CERCA
Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR)CERCA
Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO)CERCA
Centre de Recerca en Agrotecnologia (Agrotecnio)CERCA/UdL
Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG)CERCA/CSIC
Institut Català de Ciències Cardiovasculars (ICCC)CERCA/CSIC
Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2)CERCA/CSIC
Institut de Biologia Evolutiva (IBE-CSIC-UPF)CSIC
Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB-CSIC)CSIC
Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CISC)CSIC
Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC)CSIC
Institut de Microelectrònica de Barcelona. Centre Nacional de Microelectrònica (IMB-CNM-CSIC)CSIC
Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC-CSIC)CSIC
Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRII-CSIC)CSIC
Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA-CSIC)CSIC
Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB-CSIC)CSIC
Font: Elaboració pròpia

Descarregar taula 2

Segons les darreres xifres publicades per l’INE, corresponents a 2014, a Catalunya hi ha 43.898 persones que treballen en R+D, entre les quals hi ha 25.474 investigadors,33 el 21% de tots els de l’Estat. Els resultats de la recerca, tanmateix, n’amplifiquen el pes: Catalunya produeix el 27% de totes les publicacions científiques de l’Estat34 i en el període 2007-2015 ha obtingut el 53% de tots els grants de l’ERC atorgats a científics de l’Estat espanyol (gràfic 25).

Dels 180 grants de l’ERC obtinguts per científics que treballen a Catalunya, 78 corresponen a l’àmbit de ciències físiques i enginyeria i 62 a ciències de la vida, mentre que els altres 40 han estat per a recerca en ciències socials i humanitats. Per nombre d’ajuts de l’ERC rebuts, i dins dels àmbits d’interès d’aquest informe, l’ICFO i el CRG se situen en les primeres posicions, amb 18 grants cadascun. L’ICIQ i l’IRB Barcelona són els centres de recerca que els segueixen en el rànquing, amb 10 ERC grants cadascun.

Gràfic 25

Subvencions atorgades per l’ERC (2007-2015)

Font: AGAUR

 

Pel que fa a la producció científica en ciències de la vida i ciències de la salut, el nombre de publicacions s’ha incrementat un 168% entre l’any 2000 i el 2015, i ha passat de representar un 1,85% de la producció científica europea en aquestes àrees a un 3,15%, i aporta el 29% de les publicacions de l’Estat. Com mostra el gràfic 26, Catalunya representa el 0,99% de la producció científica mundial en biociències i ciències de la salut.

Gràfic 26

Publicacions científiques catalanes de ciències de la vida i de la salut

Font: Scopus / Observatori de la Recerca (OR-IEC), Institut d’Estudis Catalans

La recerca catalana en l’àmbit de les ciències de la vida sobresurt també en els indicadors estatals. Catalunya aplega 11 instituts amb l’acreditació de centre d’excel·lència Severo Ochoa, dels 23 que actualment tenen aquest reconeixement a tot l’Estat, i d’aquests onze, nou treballen en ciències de la vida o disciplines vinculades.35 Són catalanes també 6 de les 10 unitats acreditades com a unitat d’excel·lència Maria de Maeztu, de les quals tres fan recerca en l’àmbit de ciències de la vida.36

Si ens centrem en els 41 centres de recerca que treballen en biociències i matèries afins, compten amb una plantilla de 8.716 persones, entre les quals hi ha 5.499 investigadors.37 Aproximadament el 47% d’aquests investigadors són dones, un percentatge que baixa notablement respecte al balanç de gènere que hi ha en el global de les plantilles d’aquests centres, on les dones representen el 54%. La presència femenina és especialment escassa en centres vinculats a les ciències físiques o matemàtiques, on les dones són al voltant del 25% de la plantilla, però se situen sobre el 20% dels investigadors. En l’altre extrem, el nombre d’investigadores és especialment notable en els instituts d’investigació hospitalaris, on en força casos supera el 70%.

Segons xifres de la institució CERCA, el conjunt dels centres de recerca catalans tenen un pressupost global anual de 400 M€.38 Les aportacions del Govern de la Generalitat representen aproximadament un 40% d’aquests recursos i, tot i la crisi i les dificultats financeres dels darrers anys, s’han mantingut relativament estables des de 2009: aquell any la despesa en R+D+I va ser de 171 M€, mentre que en els pressupostos de 2015 la inversió per aquest concepte puja a 165 M€.39

Les universitats

Les 11 universitats catalanes que imparteixen estudis en biociències generen cada any al voltant de 5.500 graduats en ciències de la vida i de la salut. Segons dades de la Secretaria d’Universitats de la Generalitat, el curs 2013-2014 el nombre d’alumnes matriculats en estudis de ciències de la vida (biologia, enginyeria biomèdica, bioinformàtica i diversos graus de ciències ambientals) va ser de 6.491 en graus i titulacions, i de 996 en màsters. D’altra banda, hi havia 2.287 alumnes de grau i 607 de màster en diverses titulacions agrupades sota l’epígraf Aliments/Nutrició, i gairebé un miler d’alumnes van cursar un grau (964) o un màster (34) de veterinària. Finalment, l’àmbit de ciències de la salut (ciències mèdiques, infermeria, medicina, odontologia, òptica i optometria) va aplegar més de 15.700 alumnes en estudis de grau i 1.175 en estudis de màster.

Els estudiants predoctorals i postdoctorals representen el 18,22% de tot el personal investigador de les universitats públiques catalanes, que el 2013 va ascendir a 18.285 persones.40 No hi ha estudis específics del pes de les ciències de la vida i de la salut en el conjunt de la recerca universitària, però si projectem el percentatge d’alumnes matriculats en ciències de la vida i de la salut (12%) sobre el nombre d’investigadors, calculem que hi ha més de 2.100 investigadors en ciències de la vida i disciplines vinculades a les universitats catalanes. En qualsevol cas, les ciències de la vida i les ciències en general representen més de la meitat de les tesis llegides a les universitats públiques catalanes el 2013.41

Segons càlculs de l’ACUP (Associació d’Universitats Públiques Catalanes), les universitats públiques catalanes van ser responsables de 51% de la producció científica catalana en el període 2007-2011, amb quasi 58.000 publicacions, que van tenir un impacte mitjà d’1,38.42

Les universitats catalanes van captar 187 M€ per a R+D+I el 2013, una xifra que, malauradament, ha anat decreixent entre un 16% i un 20% anual des de 2010.43 Un 65% d’aquests recursos (2013) procedien de convocatòries competitives, amb un descens progressiu dels fons nacionals (47%), i un pes creixent de les convocatòries europees (53%).

En transferència de tecnologia, les universitats catalanes —com el país en general— són lluny de les seves homòlogues europees o nord-americanes. Al principi d’aquest article citàvem un informe publicat per Nature Biotechnology, segons el qual les 11 principals universitats dels EUA van comercialitzar el 2014 més de 1.500 llicències de patent, 1.072 en l’àmbit de ciències de la vida.44 A Catalunya, segons dades de l’ACUP, el 2013 les universitats van presentar 84 sol·licituds de patents prioritàries davant l’Oficina de Patents i Marques espanyola (OEPM), de les quals 15 per a invencions de l’àmbit de ciències de la vida. Així, tot i que hi va haver un descens en sol·licituds de noves patents (el 2012 se n’havien presentat 113), van créixer lleugerament les sol·licitud per biociències, que el 2012 van ser 14 (vegeu més informació sobre patents als gràfics 29 i 30).

Més significatius són els indicadors sobre la generació d’spin-off. Segons dades de l’ACUP, el 2012 les universitats catalanes comptaven amb 118 spin-off actives. Pel que fa a l’àmbit de ciències de la vida, entre 1992 i 2015 s’han creat 92 spin-off, de les quals continuen actives 85 a finals de 2015. Com indica el gràfic 27, un 59% d’aquestes empreses (50) tenen el seu origen en les universitats.

Gràfic 27

Empreses spin-off actives de la BioRegió, per entitat d’origen

(2015)

Total: 85

Font: Directori Biocat

Els hospitals

Els 15 hospitals universitaris catalans i els seus instituts d’investigació —nou a finals de 2015— són responsables del 32% de les publicacions científiques (2007-2011), compten amb el 24% dels grups de recerca acreditats en ciències de la vida i de la salut (gràfic 28) i generen entre el 4% i el 7% de les sol·licituds de patents que es presenten davant de l’OEPM (vegeu el gràfic 30).

En conjunt, el sistema hospitalari català aplega 195 establiments, 65 hospitals de titularitat pública (13 dels quals són universitaris), 36 privats (2 dels quals són universitaris), 62 sociosanitaris (concertats),  17 psiquiàtrics i/o sociosanitaris (amb o sense concert) i 15 de psiquiatria (amb concert). El conjunt dels centres ocupa més de 89.000 treballadors,45 dels quals aproximadament un terç correspon als 15 hospitals universitaris. En conjunt, aquests hospitals i els 9 instituts d’investigació que hi estan vinculats compten amb uns 5.000 investigadors.

Una de les novetats del període que cobreix aquest informe és la posada en marxa de la Barcelona Clinical Trials Platform (www.barcelonaclinicaltrials.org), impulsada pel Departament de Salut de la Generalitat i Biocat, que aplega el centres més importants de Catalunya per volum d’assaigs clínics per tal de millorar la coordinació, la integració, la qualitat i la velocitat de la recerca clínica. L’objectiu és situar Catalunya entre els cinc principals territoris europeus per nombre d’assaigs.

El gener de 2015, els centres adscrits a la plataforma comptabilitzaven un total de 2.740 participacions en assaigs, amb 13.498 pacients reclutats. La gran majoria dels pacients es trobaven en fase III (44%), seguits dels de la fase IV (25%).

Una novetat en l’entorn de la recerca hospitalària és la creació, anunciada el març de 2015, del nou Institut d’Investigació i Innovació Sanitària Parc Taulí (I3PT). Es tracta d’una iniciativa conjunta de la Corporació Sanitària Parc Taulí, Sabadell Gent Gran Centre de Serveis, UDIAT Centre Diagnòstic, la Fundació Parc Taulí i la Universitat Autònoma de Barcelona, que aspira a ser reconegut com a centre CERCA i a comptar amb l’acreditació de l’Instituto de Salud Carlos III.

Els grups de recerca

Catalunya compta amb 1.652 grups de recerca consolidats, d’acord amb el resultat de la convocatòria 2014-2016 de la Generalitat de Catalunya. D’aquests, un total de 780 grups, el 47%, investiguen en àmbits d’interès d’aquest informe, ja sigui en ciències de la vida i de la salut o en ciències físiques i enginyeries d’aplicació en aquests àmbits.

Com mostra el gràfic 28, la majoria de grups de recerca en biociències i disciplines vinculades treballen essencialment a les universitats (43%), a centres de recerca (29%) i a hospitals i instituts d’investigació hospitalaris (24%). També hi ha un nombre reduït de grups adscrits a entitats diverses, com infraestructures singulars de recerca (Barcelona Supercomputer Center, Sincrotró Alba-CELLS), centres tecnològics o organismes del sistema de salut.

Gràfic 28

Grups de recerca que treballen en ciències de la vida i disciplines vinculades (SGR 2014-2016)

Total: 780

Font: AGAUR

Les patents

La recerca en ciències de la vida i de la salut a Catalunya ha generat 286 sol·licituds de patent prioritària davant l’OEPM (Oficina Española de Patentes y Marcas) en els darrers 5 anys (gràfic 29). El nombre de patents concedides en el mateix període (301) és lleugerament superior, però cal tenir en compte que el període de revisió i anàlisi previ a la concessió es pot allargar diversos anys, fet que explica pics de concessions com el de 2011 que mostra el gràfic. La majoria d’aquestes sol·licituds tenen com a primer sol·licitant una empresa (el 46% el 2014), mentre que les universitats sobresurten com a primer sol·licitant de patents entre les entitats públiques (22% el 2014), tal com mostra el gràfic 30. Un nombre important de sol·licituds —entre el 20% i el 25% en els darrers 5 anys— tenen com a primer sol·licitant un particular.

Les patents de ciències de la vida que tenen un primer sol·licitant català són el 17% del total de sol·licituds presentades davant de l’OEPM en l’àmbit de biociències. Aquesta xifra és lleugerament inferior a la participació catalana en el conjunt total de patents concedides per l’oficina espanyola, que va ser del 21% en el període 2009-2014 (3.246 a Catalunya contra un total de 15.560), mentre que els sol·licitants catalans van obtenir un 27% dels models d’utilitat concedits. Catalunya té una participació molt més significativa en el nombre de patents concedides per l’EPO (European Patents Office) a sol·licitants de l’Estat espanyol, que el 2014 va ser del 51% (650 contra 1.280).

Gràfic 29

Patents en ciències de la vida de sol·licitants de Catalunya processades per l’OEMP (2011-2015)

Font: OEPM

El nombre de sol·licituds de patents en ciències de la vida presentades des de Catalunya davant de l’oficina estatal s’ha mantingut, doncs, estable en un context on el conjunt de l’Estat espanyol es continua situant molt per darrere d’altres països europeus propers. En aquest sentit cal recordar que, segons el darrer informe de l’Oficina Mundial de la Propietat Industrial (OMPI),46 el 2014 des d’Espanya es van presentar un total de 1.456 sol·licituds de patents davant l’EPO, una xifra que Alemanya multiplicava quasi per vint (25.621), que era set vegades menor que la de França (10.557), i que fins i tot Itàlia duplicava (3.613).

Val la pena recordar que la biotecnologia, amb un total de 5.905 sol·licituds de patents presentades davant de l’Oficina Europea el 2014 —un 12% més que l’any anterior—, és un dels camps tecnològics que més creix actualment. Les patents sol·licitades a l’EPO per a tecnologies mèdiques el 2014 van ser 11.124 —un 3,2% més que el 2013—, mentre que les sol·licituds de patent per a productes farmacèutics (5.270) es van reduir un 5,4%.

Gràfic 30

Percentatge de sol·licituds de patent presentades a l’OEPM per tipus

(primer sol·licitant català)

Font: OEPM

El nombre d’extensions internacionals de patents PCT (Patent Cooperation Treaty) presentades des d’Espanya i les sol·licituds a l’Oficina de Patents dels Estats Units el 2014 —1.705 i 1.707, respectivament— superen lleugerament les sol·licituds a l’EPO. En canvi, la protecció de la IP a mercats com Xina o Japó és pràcticament testimonial: el 2014, Espanya va sol·licitar només 340 patents a Xina, que en conjunt va rebre més de 928.000 sol·licituds; les dades més recents de Japó, de 2012, indiquen que Espanya va presentar-hi 264 sol·licituds de patent, davant d’un total de 342.796.47

El naixement d’Eurecat

La fusió de cinc grans centres tecnològics en Eurecat evidencia la urgència per facilitar l’arribada d’innovacions al mercat, que es vol impulsar racionalitzant i fent més competitives les infraestructures de suport. Eurecat, que es va posar en marxa a finals de 2014 i va completar la seva estructura el juliol de 2015, va integrar inicialment els centres Ascamm, Barcelona Media, BDigital, Cetemmsa i CTM, que li permet oferir serveis tecnològics en sectors tan diversos com aeronàutica, alimentació, automoció, construcció, salut, energia, transport ferroviari, tèxtil, TIC o indústries culturals, entre d’altres. A finals de 2015, s’ha incorporat a Eurecat el Centre Tecnològic de Nutrició i Salut (CTNS), amb seu a Reus, i segons han declarat els responsables d’Eurecat, està previst que en els propers dos anys es dobli el nombre de centres adscrits. Tanmateix, Leitat, que participava del projecte inicial d’Eurecat, va decidir el setembre de 2015 no sumar-s’hi.48

Eurecat, que compta amb una plantilla de 450 professionals i que preveu facturar 40 M€ el 2015 i 60 milions el 2016, dóna servei a prop d’un miler d’empreses, la majoria pimes. Actualment desenvolupa 160 projectes d’R+D —el 2015 ha rebut fins a 7,5 M€ de fons de la UE per a projectes—, compta amb 73 patents i ha generat 7 spin-off. La Generalitat de Catalunya, a través del Departament d’Empresa i Ocupació, dóna suport a Eurecat, amb 10 M€ el 2015 i 20 M€ el 2016. Tot i aquests recursos, l’estructura de governança del nou centre té un component bàsicament privat, amb un patronat que integra 14 empreses, entre les quals la farmacèutica Reig Jofre o la veterinària Hipra.49 La biotecnologia és un dels camps tecnològics que Eurecat es planteja reforçar en els propers anys.

Amb aquesta operació, el nombre de centres tecnològics a Catalunya queda reduït a set. No ha estat, però l’únic canvi en el període que cobreix aquest informe amb què es vol impulsar la innovació empresarial. També s’ha transformat el programa TECNIO, que ha deixat de ser una xarxa de centres de serveis tecnològics per convertir-se en un segell per “identificar agents d’innovació”. Es tracta, en definitiva, d’un esforç per ampliar i diversificar l’oferta de tecnologies diferencials, adreçades essencialment a pimes. Amb aquest canvi, el programa s’ha obert a empreses i institucions privades, i a serveis relacionats amb la transferència de coneixement, des de gestors de propietat intel·lectual fins a gestors de fons d’inversió.

31 El CSIC té un total de 21 centres a Catalunya: http://www.dicat.csic.es/dicat/ca/centros-csic-en-cataluna 
32 RESOLUCIÓ ECO/2405/2015, de 21 d’octubre, de reconeixement de diversos centres de recerca de Catalunya com a centres CERCA.
33 Totes les xifres de personal es donen en equivalència de jornada completa (EJC).
34 Dades corresponents al període 2005-2010 recollides pel Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) a la presentació El Portal de la Recerca de Catalunya: agregant informació de procedència i institucions diverses, Quartes Jornades sobre Gestió de la Informació Científica (JGIC-2015), Barcelona, 21-22 de maig de 2015.
35 Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS), CRAG, CRG, IBEC, ICFO, ICIQ, ICN2, IFAE i IRB Barcelona..
36 La unitat de Biologia Estructural de l’IBMB-CSIC, el Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), i l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
37 Les xifres dels centres CERCA procedeixen del document Pla d’igualtat d’oportunitats i gestió de la diversitat. Institució CERCA, abril de 2014. Les xifres del CSIC procedeixen del document Datos 2014, accessible al web del Consejo: http://www.csic.es/datos-sobre-el-csic#
38 Institució dels Centres de Recerca de Catalunya, Memòria d’activitats 2014, p. 15.
39 Generalitat de Catalunya. Portal dels pressupostos. http://aplicacions.economia.gencat.cat/wpres/2015/02_llei.htm 
41 Ibídem, p. 32.
43 Segons xifres de l’ACUP, la captació per a R+D+I va ser de 224 M€ el 2012, de 277 M€ el 2011, i de 347 M€ el 2010. Informe ACUP 2014, p. 11, i Informe ACUP 2015, p. 14.
44 Vegeu la nota 11.
45 Informe EESRI. Estadística dels centres hospitalaris de Catalunya, 2013, Departament de Salut, Generalitat de Catalunya, febrer de 2015..
46 World Intelectual Property Indicators, World International Property Organization (WIPO), 2014.
47 Dades facilitades pel Centre de Patents de la UB.
49 Eurecat completa l’estructura del seu patronat i es marca l’objectiu de facturar 60 milions d’euros el 2016, nota de premsa, ACCIÓ, Generalitat de Catalunya, 20 de juliol de 2015.