Albert Barberà
Director general de Biocat

Tendències globals. Reptes locals
Consolidació, eficiència i transformació

La quarta edició de l’Informe Biocat pretén, un any més, presentar i actualitzar els indicadors i les dades principals del sector de les ciències de la vida i de la salut de Catalunya per tal d’oferir-vos una visió holística de la BioRegió.

Enguany, hem fet un esforç en la síntesi de les idees i del document en general que, per primer cop en format digital i amb un disseny més visual, inclou tant la situació dels principals agents de l’ecosistema com l’opinió d’experts internacionals i iniciatives rellevants, que esperem que contribueixin a entendre millor la realitat d’un sector complex i en progressiva transformació.

Entre les novetats de la publicació 2015 destaca, també, un ventall de casos d’èxits empresarials que posen de manifest la gran qualitat de la recerca catalana, l’esperit emprenedor i la feina ben feta d’un nombre cada cop més gran de companyies que són a la primera línia de la lliga europea i internacional. I és que els èxits de la BioRegió es poden explicar de forma global, amb dades, però també a través de projectes concrets i dels equips que hi ha al darrere. No ha estat una selecció fàcil, perquè comencem a comptar amb un bon grapat d’exemples per a cada subsector (biotec i farma, tecmed i digital health), però hem intentat recollir una mostra representativa amb criteris d’una trajectòria empresarial consolidada, èxits financers, grans operacions o innovació en els seus productes/serveis.

Un conjunt de dades i jugadors de la champions que ens encoratgen a continuar treballant per enfortir les potencialitats d’una BioRegió que avança, malgrat un entorn difícil, cada cop més compromesa i capacitada per donar resposta als grans reptes de salut actuals, i per augmentar el creixement econòmic i social d’un petit país que competeix en un mercat global.

Tendències i reptes globals

La globalitat intrínseca del sector de les ciències de la vida i la salut exigeix estar atents als canvis constants i a l’evolució de les tendències internacionals que impacten els mercats i les organitzacions que hi treballen. Per una banda, els canvis demogràfics, l’augment de les malalties cròniques, l’expansió dels mercats emergents, els avenços en tractaments i en tecnologia marquen el creixement dels darrers anys, i, per l’altra, juntament amb l’exigència de reducció de costos, la millora de resultats i la demostració de valor per part de governs i proveïdors. És, doncs, evident que vivim una etapa de transformació.

A continuació destaquem consideracions importants (algunes de les quals trobareu als articles de l’Informe) que evidencien la necessitat d’adaptar-nos, innovar, col·laborar i ser més eficients en els propers anys:

Primera tendència: convergència entre sectors

Els avenços científics i tecnològics de l’última dècada estan provocant que les fronteres tradicionals entre sectors dins de les ciències de la vida i la salut (proveïdors, farma i biotec, tecmed, digital health) s’estiguin difuminant.

En els darrers tres anys s’ha produït una convergència creixent entre aquests sectors: no només cadascun d’ells és important per si mateix, sinó que cada vegada són més importants els uns per als altres. Una farma que vol oferir productes beyond the pill o beyond the molecule necessita basar-se en el camp del tecmed i del digital health; o un hospital que vol reduir la seva despesa en farmàcia es planteja com pot involucrar la farma en acords de risc compartit, etc.

D’altra banda, anem cap a un món en què la consolidació tindrà lloc no només dins del nostre sector, sinó entre sectors tradicionalment diferents. La propera gran operació de fusió i adquisició (M&A) podria produir-se entre una gran farma i una gran empresa de telecomunicacions.

Aquesta tendència implica que la capacitat de col·laborar amb altres actors serà més crítica que mai en la pròxima dècada. La pregunta és: qui exercirà el rol de lideratge en aquestes noves situacions?

Segona tendència: cada subsector haurà de respondre a nous reptes

Cadascun dels subsectors (proveïdors, farma i biotec, tecmed, digital health) i les principals activitats relacionades amb el coneixement (recerca i innovació) se sotmeten a nous reptes. En aquesta propera dècada, caldrà molt talent (intel·ligència) soft skills (habilitats de col·laboració i treball multidisciplinari), i multidisciplinarietat per donar resposta a aquest nou paradigma.

Proveïdors de salut:

Farma i biotec:

Tecmed:

Digital health:

Tercera tendència: la col·laboració com a palanca per a una nova configuració de l’ecosistema

Els dos processos principals per generar valor en una economia del coneixement (la recerca i la innovació) són, tots dos, per la seva pròpia naturalesa, extremament ineficients. Per tant, és clau encertar les estratègies, les polítiques i les metodologies perquè, en un entorn de restricció pressupostària, el retorn sigui màxim. I és què, a més a més, la capacitat de transferir els costos a altres agents del sistema s’està reduint.

Ateses les característiques del nostre sector (divers, regulat i amb un nombre ampli d’actors interdependents), en salut és relativament fàcil crear i lliurar valor (amb activitats que generen costos) i bastant complicat capturar valor (generar ingressos).

En aquest sentit, una manera de maximitzar l’eficiència dels processos és millorar les activitats de transferència de tecnologia, ja que són les que permeten no només contribuir al gran arbre de la ciència, sinó també construir empreses que comercialitzin productes i serveis que, d’una banda, impactin positivament en la salut dels pacients (si no arriben al pacient no són útils per a ningú) i, d’altra banda, serveixin com a palanca per al creixement econòmic i social de ciutats-regions-països.

I és que ens trobem en un sector en què la participació i el lideratge del conjunt dels actors esdevé cada cop més important. No podem exigir a l’altre que sigui ell qui s’arrisqui. Ho hem de fer tots: no només els emprenedors, no només el sector privat, no només el sector públic. Aquí radica la dificultat del repte: fer-ho plegats. Aquells que hi col·laborin millor tindran més capacitat, no només de generar i lliurar valor, sinó també de capturar valor. La sostenibilitat dels sistemes de salut així com de les ciutats-regions-països com a eixos de desenvolupament econòmic en el futur passarà per aquest camí.

Situació a la BioRegió

El setembre de 2015 (any de tancament de les dades d’aquest Informe), la BioRegió de Catalunya compta amb 734 empreses (221 biotecnològiques, 46 farmacèutiques, 94 de tecnologies mèdiques innovadores, 208 proveïdors i enginyeries, 139 empreses de serveis professionals i consultoria i 26 entitats d’inversió actives) i 89 entitats de recerca (41 centres de recerca, 15 hospitals universitaris, 11 universitats que ofereixen estudis de ciències de la vida; 13 parcs científics i tecnològics amb activitats en ciències de la vida; 7 centres tecnològics i 2 grans infraestructures científiques).

Tots aquests actius fan de la BioRegió un ecosistema molt competitiu i innovador que ha guanyat pes respecte a altres clústers capdavanters europeus, amb la majoria dels quals manté acords de col·laboració.

Comencem per fer una aproximació al panorama empresarial, on el balanç d’aquests dos anys ens fa arribar a una valoració positiva global. Per una banda, l’increment del nombre de companyies (a causa del seu creixement sostingut, a la incorporació d’empreses de serveis a aquest sector i a l’ampliació de la base de dades del Directori Biocat, especialment empreses tecmed i digital health),9 l’augment de la dimensió de les empreses (el nombre d’empreses mitjanes ha augmentat i s’han reduït les empreses petites), i, per l’altra, l’elevada captació de fons d’inversió (especialment l’any 2015) i les grans operacions empresarials són signes que evidencien la consolidació progressiva del nostre ecosistema. I és que l’aposta feta per l’Administració fa més de 10 anys per impulsar la BioRegió comença ara a recollir els fruits més significatius. La qualitat de la nostra recerca, el nivell científic dels projectes, la maduresa assolida per les empreses, els emprenedors i els inversors locals especialitzats –cada cop més connectats internacionalment– han contribuït de manera efectiva als èxits viscuts aquest darrer any. En el camp de la biotecnologia, per exemple, només les tres operacions de Minoryx, Oryzon i Aelix Therapeutics a Barcelona superen les dades de tota la inversió privada del 2014. Val a dir que l’efervescència dels mercats internacionals, sobretot als EUA, amb sortides a borsa importants, una intensa activitat en fusions i adquisicions i grans ampliacions de capital, ha influït, de ben segur, a aquesta etapa de bonança.

Pel que fa a l’excel·lència científica, Catalunya continua situant-se entre les primeres regions europees en qualitat i quantitat, gràcies a un model basat en l’autonomia dels centres, la contractació segons resultats, l’avaluació d’experts independents i l’aposta per programes d’atracció i retenció de talent. Tot i això, la necessitat de guanyar massa crítica i competitivitat internacional ha impulsat un seguit de processos de fusió i concentració d’entitats i infraestructures que s’han iniciat aquest període, entre les quals destaca la creació del BIST (Barcelona Institute of Sciences and Technology), que agrupa sis grans centres de recerca, i d’EURECAT, que fusiona sis grans centres tecnològics. En l’àmbit de la docència, Catalunya compta amb tres universitats entre les 200 millors del món10 (UB, UAB, UPF) i dues de les 10 millors escoles de negoci europees (IESE i Esade).11 La majoria d’indicadors de recerca continuen situant-nos entre un 50% i un 100% pel damunt del que seria d’esperar per quota de població a Europa, amb un augment dels ajuts aconseguits de l’ERC (European Research Council) i dels fons competitius estatals i europeus, i una producció científica en ciències de la vida que continua en creixent, i que ja representa el 3,15% de l’europea.

En aquest sentit, i malgrat un entorn econòmic recessiu, Europa, que també vol millorar els indicadors d’innovació, ha posat en marxa instruments com la RIS3 (estratègies regionals d’especialització intel·ligent), amb l’objectiu d’aconseguir que diferents agents del sistema treballin conjuntament per consolidar estratègies innovadores en els principals pilars industrials de cada regió, o altres iniciatives com les Knowledge and Innovation Communities de l’EIT (Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia). D’aquestes comunitats (KIC), la de salut i envelliment actiu (EIT Health) té una seu a Barcelona i és un dels projectes més ambiciosos en l’àmbit de la salut amb finançament públic d’aquests temps, tot un èxit per a la BioRegió.

Tanmateix, l’anàlisi de l’Informe continua posant de manifest reptes que venim arrossegant, els quals cal adreçar i fer-hi front:

Aquestes dificultats locals emfatitzen la necessitat de continuar treballant per aconseguir un veritable ecosistema alineat en voluntats i actuacions estratègiques –amb la complicitat del sector públic i del privat– que permeti incrementar el valor i que serà essencial per guanyar competitivitat internacional i diferenciació en un sector en transformació. Cal, per tant, seguir endavant per maximitzar les excel·lents potencialitats de la BioRegió de Catalunya que recull aquest Informe, i que són la garantia del progrés i del futur del nostre país.

9  Font principal de l’obtenció de dades de l’Informe.
10 Rànquing The Times Higher Education (THE) 2015.
11 Rànquing del Financial Times 2015.